Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
La semana pasada tuve la oportunidad de preguntar al director de un ‘conocido museo’ de la ciudad de Barcelona por su manifiesto interés por la cultura popular –esa masa informe de prácticas y expresiones estéticas y comportamentales–. Lástima constatar que su concepción de “cultura popular” se limita a cierta visión nostálgica de expresiones subculturales de los 60/70 vinculadas a lo musical y el ‘fanzineo’.
Frente a esto, me gustaría proponer la definición que de cultura popular hace la teórica y activista queer Judith Halberstam, quien la define como el proceso por el cual las subculturas son reconocidas y absorbidas por el espacio de lo hegemónico –como el museo– tendiendo a eliminar todo rastro de resistencia y obviando su origen subcultural (político).
¿Si en 2008 el Artium programó a Patti Smith, organizará el Macba ahora una retrospectiva de Joy División?
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)