Del Transformisme a la Transformació: la Fúria, la Sang i la Lava

La Fúria: (llegeix-me si vols)

Raisa Maudit, Fotograma de The Vampire Manifest, vídeo, 2022

Figuro en cadascun dels éssers que inevitablement ho prendran Tot, que es donen a la incertesa mitjançant la velocitat. Cremo, gelo, corro, volo, drogo, agafo, esquinço i et faig feliç. Una massa difusa, sòlida i glutinosa alhora, transito per les teves entranyes per obligar-te a mirar-me. Has de mirar-me o et prendré sense permís. Tens por que passi això perquè són moltes les vegades que t’han pres en contra de la teva voluntat, amb dolor i violència, i en silenci i amb condescendència.

Em tems, presa de la teva confusió i la teva repressió. No vols sentir la possessió però tampoc assumir que també ets jo, que ens hem creat mútuament, que no me n’aniré mai. Sóc el perill, però només si no m’acceptes, si no mires cap a dins i recordes… Recorda, recorda’m.

Et crido diàriament, no pots assimilar quan ho vaig fer per primera vegada, perquè no vols mirar les ferides. Estàs morta de por, i aquest és el nostre enemic comú. No sóc jo. És la por, la inacció, la passivitat i la vergonya. Em tems perquè en la meva negació, et produeixo estranyesa i penses que generes això en els qui es creuen amb tu. No vols ser jo, perquè en el fons vols estar amagada, sense mirar ni sentir, darrere de milers de màscares. Penses que fas Transformisme, però el que fas és violar-te més del que mai no ho havia fet. Una nena a la foscor amagada en un garatge. Però m’has de deixar sortir o destruiré a través de destruir l’amor al teu voltant.

Que mori l’amor. El meu ascens i el meu descens estan en relació amb l’assimilació i la desassimilació. En la meva decadència he personificat La Tirania i L’Heroisme, L’Absolutisme clamant a La Llibertat, però en el meu esplendor sóc el motor que permet L’Acció, La Defensa, La Revolució i L’Amor. Recorda, recorda’m.

Bé, per fi em mires. Sents això? Adverteixes com ja no hi ha un soroll intern? Sóc jo, que ja sóc tu. Ja no fa mal, no hi ha por. No importen les paraules ni els judicis ni els prejudicis, ni la constant pregunta de qui ets, ni el que res ni ningú no et pugui fer. Aquí estic i ja no estàs sola. Ara el Transformisme es pot convertir en Transformació i la por ja només forma part dels que encara no m’han conegut, perquè no em volen conèixer, perquè volen que els destrossi, per dins a poc a poc abans que mirar cap a l’abisme. Perquè no volen mirar les ferides. A les esquerdes. Però ara, que som Tot podem començar a fer allò que hem vingut a fer.

Canviar-ho Tot.

Que mori l’amor, que visqui L’Amor. Cremo, gelo, corro, volo, drogo, agafo, esquinço i et faig feliç.

La Sang: (mira’m si vols)

Raisa Maudit, fotograma de The Vampire Manifest, vídeo, 2021

Parla el meu idioma. Sóc una de moltes. Estic composta de moltes. Em trobes a l’interior de tot allò que té vida i del que no.

Quan es parla de mi són moltes les que pensen que només estic en algunes, a més, en les que consideren més importants. La idea general parteix que sóc vermella i líquida, però no, no necessàriament. L’hemoglobina que continc en algunes, als eritròcits del meu teixit, transporta l’oxigen que em dóna la qualitat carmesí però en altres tinc hemolinfina, sóc transparent. I és l’oxigen que també hi ha fora meu el que torna el meu color després de l’oxidació en groc, en verd, en negre. No obstant, el meu flux no sempre és fluid, em transmuto en diferents consistències i broto de ferides però també les curo. Sóc la transubstanciació i el contagi. Estic a la daga ferrosa amb què apunyales i també sobre ella després d’esquinçar. Sóc mutable, sóc múltiple, i sóc aquí perquè això passi de ser una característica a un Ésser.

Per a moltes sóc repulsió, per a altres sóc com l’or, cosa que pot canviar una situació de vida o mort. Per altres, sóc el temor de descobrir-hi que hi ha alguna cosa que anuncia que la mort s’acosta. En canvi, per a altres sóc la immortalitat mateixa. Però com pot ser això així si estic a totes i estic composta de moltes? Flueixo, m’estanco, em respiren, m’ingereixen, em cuinen, m’estudien, m’analitzen. Però sóc jo qui faig que siguis conscient que existeixes i que podem estar en moltes, ser totes, ser més enllà del que és individual. Sóc multituds. Quin terror hi ha més gran que una multitud conscient de si mateixa, que neix d’una ferida i guareix les ferides! Quina tasca més important ens ha estat encomanada! Del meu perill i la meva virtut neix la putrefacció, accelero processos de l’estat intermedi, i porto la immortalitat més enllà de l’individu. La suma més gran d’una vida en resumeix els precedents i pauta les següents. Creixo en el temps, en transformació constant, per herència acumulada. Amb mi vindran moltes més que em contenen que continuaran el contagi i La Transformació, La Mort i La Creació. Nosaltres treballem per totes les que han de venir.

I vindran.

La Lava: (escolta’m si vols)

Raisa Maudit, fotografia del primer dia d’erupció del volcà «Sin Nombre» de Cumbre vieja presa pel meu pare des de la finestra, 2021

Aquí la intel·ligència i la saviesa: els set caps són set muntanyes, sobre les quals em sento jo. Va ser exactament igual que com es va predir. Un cop reconegudes les ferides, s’ha assumit la veu col·lectiva, comença l’autèntica Transformació. Vinc d’un llarg fil a l’altre costat d’un oceà com un riu vermell. Bèstia sóc, però Bèstia aguda, per conèixer-me ara cal mirar enrere i assumir el que vindrà. Estic a les històries que no han estat escrites, i també a les profecies. Poden predir-me, tant si es té la intel·ligència i la saviesa, o si només es compta amb la ciència i l’acadèmia. Sigui com sigui, quan vinc, només em podran predir amb un marge de temps ínfim. Un so sec, un silenci, un tremolor i després jo. I llavors sorgeixo, amb tota la força de La Fúria i la pressió de La Sang brotant incontrolable. Jo reescric la Història, i esborro la Història, al meu pas destrueixo el que trobo, la matèria, els records, les expectatives i tot el que donaves per fet per crear un altre món completament diferent. Se’m tem perquè sóc la Bèstia que era i ja no és i vaig a perdició. El meu fi és explotar i crear Terra nova i mentre correré afectant totes les vides amb què em creui o les que només em mirin des de la distància. I portaré dolor, però només en un temps limitat. Perquè el meu temps és circular, però el dolor sí que té una durabilitat determinada. Després d’això, a l’obaga del basalt la vida creixerà amb més força que abans, i les cendres que ho enterren tot fertilitzaran els cultius els fruits dels quals seran menjats, entrant en tots els cossos. Bèstia sóc, però Bèstia aguda. Si abans em temien: Oh! Ara em temen de debò!

* * * * * *

A tu que llegeixes això sense saber què estaves llegint, ja t’advertim: aquí es conté el sentit de tot allò que hem estat i serem, de tot allò que fem en tots els plànols. En aquestes línies s’amaguen molts processos i referents no esmentats –perquè aquí hi ha saviesa i intel·ligència a perdició– des de la filosofia, la ciència, la teologia, la música, la literatura, l’art i, sobretot, un Transformisme que s’ha convertit en Transformació . Està a les teves mans descodificar-ho.

Si abans ens temien, ara ens hauran de temer de debò.

[Imatge de portada: Detall instal·lació escultòrica Deixar-se Morir, Raisa Maudit, 2021]