close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

09 agost 2021
Diaris de viatges Un recorregut per l’obra del David Wojnarowicz i l’Ida Applebroog

Pol Merchan

Aquest text és una successió de notes i extractes que es mouen entre el camp de l’ART i de la PISCOLOGIA i que travessen l’obra de dos artistes que admiro i respecto. De forma fugaç i experimental plantejo una sèrie d’associacions sota les premisses MOBILITAT i VIATGE que es desplacen des del que és físic i tangible, fins al que és emocional i imperceptible.

Sempre m’interessaren artistes que introdueixen relats biogràfics en primera persona a les seves obres, artistes que no separen VIDA i OBRA. En aquest collage textual m’aproximo a la sensibilitat de l’obra del DAVID WOJNAROWICZ (1964, Nova Jersey – 1992, Nova York) i de la IDA APPLEBROOG (1929, Nova York), visitant a través dels seus relats els espais en els marges on les seves obres cohabiten.

“I’m in a car traveling the folds of the southwest region of the country and the road is steadying out and becoming flat and giving off an energy like a vortex leading into the horizon line. I’m getting closer to the coast and realize how much I hate arriving at a destination. Transition is always a relief. Destination means death to me. If I could figure out a way to remain forever in transition, in the disconnected and unfamiliar, I could remain in a state of perpetual freedom.” D.W [1] «Estic en un cotxe viatjant pels plecs de la regió sud-oest del país i la carretera es va estabilitzant i aplanant i desprenent una energia com un vòrtex que es dirigeix cap a la línia de … Continue reading

El David Wojnarowicz, en el seu meravellós llibre Close to the Knives (A prop dels ganivets). A Memoir of Disintegration (Una memòria de desintegració) documenta a través d’una col·lecció d’assaigs visceralment honestos, bells i afilats, la seva amplificació i activisme polític en la dolorosa crisi de la sida. De vegades, la seva veu és amplificada per la manca de punts i comes i et deixa quasi sense aire en llegir-ho. El seu cos és un vehicle en constant moviment que es desplaça a través dels carrers de Nova York, on l’ASFALT es transforma en FLUIDS u el DESIG conviu en un estrany buit amb l’AMOR.

“There were times in my teens when I was living on the streets and selling my body to anyone interested. I hung around a neighborhood that was so crowded with homeless people that I can’t even remember what the architecture of the blocks looked like. Whereas I could at least spread my legs and gain a roof over my head, all those people down in those streets had reached the point where the commodity of their bodies and souls meant nothing more to anyone but themselves. I remember times getting picked up by some gentle and repressed fag living in a high-rise apartment filled with priceless north american indian artifacts and twentieth-century art who was paying me ten bucks to suck on my dick.” D.W [2]«Hi va haver temps a la meva adolescència que vivia als carrers i venia el meu cos a qualsevol que estigués interessat. Freqüentava un barri que estava tan ple de gent sense sostre que ni tan … Continue reading

David Wojnarowicz creixé en els SUBURBIS de Nova Jersey amb un pare alcohòlic i abusiu. La seva obra és crua i honesta, extensa i multiforme, passa de l’escriptura a la performance, de la pintura al vídeo o de la fotografia a l’activisme. En un dels seus treballs veiem una fotografia del DAVID de nen somrient amb una camisa estampada i tirants, dues columnes de text abriguen la imatge i li donen VEU.

“One day this kid will get larger. One day this kid will come to know something that causes a sensation equivalent to the separation of the earth from its axis. One day this kid will reach a point where he senses a division that isn’t mathematical. One day this kid will feel something stir in his heart and throat and mouth. One day this kid will find something in his mind and body and soul that makes him hungry. (…) Or one day this kid will talk.” D.W [3]«Un dia aquest nen es farà gran. Un dia aquest nen arribarà a conèixer alguna cosa que causa una sensació equivalent a la separació de la terra del seu eix. Un dia aquest nen arribarà al punt … Continue reading

#EMOCIÓ: L’arrel  de la paraula EMOCIÓ és MOURE, que així mateix prové de la paraula en francès mitjà émotion, que significa «moviment (social), agitació, renou». El terme emoció s’introduí a la discussió acadèmica per assignar «passions, sentiments i afectes» i s’encunyà a principis del segle XIX per en Thomas Brown. Segons aquesta definició ningú sentí emocions abans de 1830, en canvi, si sentien altres coses com «passions», «accidents de l’ànima» o «sentiments morals».

Recordo el dia que passejava per la DOCUMENTA (13) de Kassel el 2012 i vaig topar amb la meravellosa i generosa obra de la Ida Applebroog. La gran sala estava plena de reproduccions impreses en offset de notes escrites a mà o a màquina, cartes, il·lustracions de la seva pròpia vagina o pintures, apilades o clavades a les parets. Els cossos dels visitants circulaven a l’interior de l’obra fent zig-zag entre caixes plenes de papers que anirien buidant-se al llarg de l’exposició. Cada un podia adquirir els exemplars que desitjava d’aquella INTIMITAT REPRODUÏDA EN SÈRIE que era compartida de forma COL·LECTIVA. La seva escriptura és sovint incomprensible, altres vegades graciosa, grotesca o fins i tot pamfletària. Notes escrites en antics diaris o quaderns, on la TINTA traspassa d’un costat a l’altre superposant continguts i reflexions.

I am human, you pig
I’m a female anarchist
I’ll burn down their supermarkets
I’ll ban all their churches

I’m polymorphous perverse
Come off it
You’re too old [4] Soc humana, porc
Soc una dona anarquista
Cremaré els seus supermercats
Prohibiré totes les seves esglésies
 Soc una perversa polimorfa
Va, vinga
Ets massa vell 

En una de les obres l’artista s’apropia i reprodueix en una carta que data de 1600 i que va ser escrita per la Virginia Galilei, coneguda com a «Germana María Celeste», al seu pare acusat d’heretgia i condemnat a arrest domiciliari de per vida per la Inquisició. A través d’aquesta carta connecta la seva pròpia biografia amb la de la Galilei, l’estricta paternitat i conviccions religioses de la qual la van fer sofrir en un entorn fortament repressiu i disciplinat durant tota la seva vida. Una de les reproduccions en offset exposades en la DOCUMENTA (13), mostra notes del diari de l’Applebroog on comparteix obertament abusos sexuals que va patir a mans del seu propi pare. L’ARXIU més privat de l’Applebroog, artista nascuda al Bronx, filla de pares jueus ortodoxos emigrats de Polònia, esdevingué públic després de 30 o 40 anys sense ser vist.

The abuse
Is in the disease
It’s just
That I have
Too much blood[5]L’abús
Està en la malaltia
És només
Que tinc
Massa sang

#TRAUMA: Del grec antic τραῦμα significa FERIDA, està format per l’arrel del verb τιτρώσκω (tritosko = jo fereixo, jo danyo) i està associada amb una arrel indoeuropea *terə- (fregar, moldre cridant) i les paraules tribulació, triturar i blat. Generalment es denomina trauma psíquic tant a un esdeveniment que amenaça el benestar o vida d’una persona, com a la conseqüència d’aquest esdeveniment en el sistema, l’estructura mental o la vida emocional d’aquesta. A vegades, si estímuls del present fan match  amb records d’una experiència traumàtica del passat, el cervell pot reaccionar com si l’experiència del passat estigués ocorrent en el present. Una espècie de VIATGE TEMPORAL sense moure’s del lloc.

I sublimate my problems into art
The problems disappear
My art remains
That is another problem [6]Jo canalitzo els meus problemes en art
Els problemes desapareixen
El meu art roman
Aquest és un altre problema

#DISSOCIACIÓ: La dissociació és una capacitat mental complexa que utilitzem a la vida quotidiana; implica desvincular-se del món exterior i centrar-se en el nostre món interior. Somniar despert, deixar que la ment divagui són formes de dissociació. Mentre que la fisiologia de la resposta a un estímul és optimitzar reaccions com fight-or-flight (lluita o fugida), la fisiologia de la dissociació ajuda a descansar, agafar forces, sobreviure lesions  i tolerar el dolor.

Once upon a time
I went to the zoo
and watched
one hundred
and thirty-two
tortoises
slowly fuck
in the sun
that day[7]Vet aquí que una vegada hi havia
Vaig anar al zoo
I aquell dia
Vaig veure
Cent
Trenta-dos
Tortugues
Follar lentament
Al sol

Els traumes no es produeixen en el buit i tot i que sovint només afecten una persona no haurien de considerar-se individuals. Les obres que presento en aquest text, obres que em mouen per dins, encarnen un espai de cura col·lectiva i mobilització. Els relats privats esdevenen públics, les obres parlen des del silenci i la invisibilitat.

 

Referències bibliográfiques

Wojnarowicz, David: “Close to the Knives. A Memoir of Disintegration”, Vintage Books, Nueva York 1991
Carr, Cynthia: “Fire in the Belly. The Life and Times Of. David Wojnarowicz”, Blomsbury, Nueva York 2012
Ed. Documenta und Museum Fredericianum: “Das Begleitbuch / The Guidebook – dOCUMENTA (13)”, Hatje Cantz, Ostfildern 2012
Goleman, Daniel: “Emotional Intelligence. Why It Can Matter More Than IQ”, Bantam Books, Nueva York 1995
Perry, Bruce / Winfrey, Oprah: “What happened to you? Conversations on Trauma, Resilience, and Healing”, Flatiron Books, London 2021

 

1  «Estic en un cotxe viatjant pels plecs de la regió sud-oest del país i la carretera es va estabilitzant i aplanant i desprenent una energia com un vòrtex que es dirigeix cap a la línia de l’horitzó. M’estic apropant a la costa i m’adono de quant odio arribar al destí. La transició sempre és un alliberament. Per mi, el destí significa la mort. Si pogués descobrir una manera per tal de poder romandre per sempre en transició, en l’inconnex i desconegut, podria romandre en un estat de llibertat perpetua.» D.W.
2 «Hi va haver temps a la meva adolescència que vivia als carrers i venia el meu cos a qualsevol que estigués interessat. Freqüentava un barri que estava tan ple de gent sense sostre que ni tan sols puc recordar com era l’arquitectura dels edificis. Mentre que jo pogués almenys obrir-me de cames i guanyar-me un sostre, tota aquella gent als carrers havien arribat a un punt on la comoditat dels seus cossos i ànimes no importaven a ningú més que ells mateixos. Recordo vegades en què em recollia un marieta amable i reprimit que vivia en un apartament d’un gratacel ple d’artefactes indis valuosos i art del segle vint que em pagava deu dòlars per mamar-me el penis.» D.W.
3 «Un dia aquest nen es farà gran. Un dia aquest nen arribarà a conèixer alguna cosa que causa una sensació equivalent a la separació de la terra del seu eix. Un dia aquest nen arribarà al punt on sentirà una divisió que no és matemàtica. Un dia aquest nen sentirà alguna cosa remoure’s en el seu cor, la seva gola i la seva boca. Un dia aquest nen trobarà alguna cosa a la seva ment, al seu cos i a la seva ànima que el torna famolenc. (…) O un dia aquest nen parlarà.» D.W
4  Soc humana, porc
Soc una dona anarquista
Cremaré els seus supermercats
Prohibiré totes les seves esglésies
 Soc una perversa polimorfa
Va, vinga
Ets massa vell 
5 L’abús
Està en la malaltia
És només
Que tinc
Massa sang
6 Jo canalitzo els meus problemes en art
Els problemes desapareixen
El meu art roman
Aquest és un altre problema
7 Vet aquí que una vegada hi havia
Vaig anar al zoo
I aquell dia
Vaig veure
Cent
Trenta-dos
Tortugues
Follar lentament
Al sol

Pol Merchan treballa com artista i programador al Xposed Queer Fil Festival de Berlín. Ha estat guardonat amb la beca d’investigació del departament de cultura del Senat de Berlín, la fundació Kunstfonds Bonn i QueerScope e.V. La seva obra ha sigut mostrada a nombrosos festivals cinematogràfics incloent el Museu Reina Sofía, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l’Azkuna Zentroa, La Berlinischie Galerie, el Centre d’Art la Panera, l’Anthology Film Archives a Nova York, El Los Angeles Filmforum, l’Hot Docs Canadian International Documentary Festival, l’Internationale Kurtzfilmatge Oberhausen o l’Ann Arbor Film Festival. Foto: Óscar Fernández Orengo

Publicacions

09 agost 2021

Diaris de viatges

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)