Dibuix de màquina de temps agitat (IV)

El passat mes de febrer a Madrid, durant la presentació a Storm and Drunk del llibre Las Disidencias de Raisa Maudit i Martí Manen, vaig poder conèixer finalment l’Ignacio García Sánchez. Portava temps amb els seus dibuixos rondant-me al cap: visions molt detallades de possibles escenaris alternatius de la història, lligades a tota mena d’especulacions ideològiques on irradiaven tant el ressò dels moviments socials sorgits al voltant del 15M, com l’amor per l’ofici dels escrivans il·luminant còdexs medievals. Recordo que, mentre xerrava amb ell, s’anava cristal·litzant en mi el desig de reunir i vincular d’alguna manera la seva feina al costat de dos artistes més: l’Irkus M.Zeberio i l’Efrén Álvarez, que al meu parer, es movien en la mateixa òrbita, però que alhora diferien en els seus desenvolupaments conceptuals i les seves formalitzacions.

M’imagino que va ser a través de la llibreria especialitzada en còmic Fatbottom de Barcelona que vaig arribar fins als fanzins distòpics de l’Irkus, primer a partir de les publicacions de Medalariso i ja després a través del projecte annex a la llibreria, el taller d’edició Màquina Total. A l’Irkus li vaig demanar que creés el pòster per a Revolta al Còmic, un esdeveniment que vaig organitzar el 2018 al MACBA, coincidint amb la nit dels museus i en què vaig voler testar les possibles sinergies que es podien establir entre l’escena més avantguardista del còmic autoeditat de Barcelona i aquelles pràctiques que des de l’art contemporani utilitzaven el llenguatge del còmic per expressar-se, tot sota un filtre que insistia en la capacitat crítica i d’agència política de les dues propostes. El dibuix que l’Irkus va proposar pel pòster de l’esdeveniment mostrava en un escenari postapocalíptic un grup de personatges sense sostre, acompanyats d’una fotocopiadora, llegint còmics i admirant un sol naixent darrere les ruïnes del museu.

Amb l’Efrén Álvarez vaig tenir la gran sort d’iniciar el Grup de Dibuix Radical el 2014, un experiment col·lectiu de formació en dibuix combatiu, localitzat inicialment a la llibreria La Canibal de Barcelona però que posteriorment s’allotjaria a diferents estudis d’artistes de la ciutat. Al llarg del curt recorregut, entre altres coses, subvertírem les diferents versions existents de la Declaració dels Drets Humans, preparàrem accions en contra de la llei d’avortament de Gallardón i il·lustràrem petites guies sobre salut sexual i reproductiva.

La invitació d’A*Desk és una oportunitat idònia per reunir finalment la feina dels tres autors. Li vaig demanar a cadascun d’ells que responguessin una petita entrevista i que l’acompanyessin amb imatges inèdites dels seus darrers treballs. Al llarg d’aquest mes hem fet un particular viatge en el temps que ens ha portat per l’Edat Mitjana, l’Haití revolucionari i l’actual guerra al Dombàs.

El conjunt de la proposta té com a títol Dibuix de Màquina de Temps Regirat i fa referència, per una banda, al compromís que mantenen tots els autors amb el dibuix i per l’altra, a l’ús que fan de la història situant el seu camp d’operacions en moments concrets del passat, el present o el futur, on les tensions revolucionàries o els conflictes bèl·lics es manifesten.

(*) La imatge que encapçala aquest text ha estat extreta de la primera novel·la on es va descriure una màquina del temps: El Anacronópete d’Enrique Gaspar i Rimbau.