close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

18 maig 2013
6-Hernani-Hernani.jpg
El Paisatge com a problema

Rosa Naharro


El problema no són els països sinó els seus paisatges. Paisatges polítics; econòmics; socials; ambientals, i que imprimeixen sobre els llocs la seva violència. Un edifici, una casa, una carretera o fàbrica són escenaris on hi succeeixen coses; són paisatges que serveixen com a fons a d’una història i ens expliquen coses, encara que en ocasions, passen desapercebuts.

Los países és el treball que ha presentat l’artista Pedro G. Romero (fins al 16 de juny) a la galeria Casa sin fin, a Madrid. Es tracta d’un projecte que va començar l’any 2008 i que estava emmarcat dins de la investigació Destrucción y construcción del territorio, de la Universitat Complutense de Madrid. És en realitat una prolongació del seu gran Archivo FX, un fons documental – en construcció- en el que treballa des de finals dels anys 90. Archivo FX es constitueix com un arxiu col·lectiu allotjat a la xarxa amb milers d’imatges i organitzat a base a tesaurus, els noms dels quals són estils artístics; artistes; moviments ,i títols de revistes de l’avantguarda moderna. Un anarxiu en què l’artista sotmet a judici a les imatges i l’art, i es proposa reconstruir altres històries que deixin veure altres realitats. Un treball que està emparentat amb Mnemosyne d’Aby Warburg i El Treball dels paisatges, de Walter Benjamin, en el qual l’autor es va imposar l’ambiciosa tasca d’aprofundir en les transformacions urbanes de París.

L’exposició es compon d’una sèrie de fotografies en blanc i negre de diferents paisatges de les poblacions de Tolosa i Hernani, al País Basc. El que l’artista fa és posar en relació la recuperació i restauració de les velles fàbriques papereres de Tolosa i el desastre mediambiental de la indústria cel·lulosa actual a Hernani, una mateixa activitat, segons l’artista, que ha estat desplaçada. Pedro G. Romero fotografia fàbriques; accessos i zones de pas; grafits i zones industrials que ens parlen d’un paisatge inscrit en la violència mediambiental, com a conseqüència de l’actual deixadesa per part de les administracions pel que fa a polítiques eficaces en matèria de territori i ecologia.

Cadascuna de les fotografies s’acompanya de textos literaris escrits per l’artista: fragments de converses; idees soltes o apunts escrits amb un llenguatge directe i accessible, però carregat de connotacions; unes vegades polítiques, d’altres artístiques, i fins i tot gastronòmiques. Es tracta de ficcions que li serveixen a l’artista per a atorgar una lectura diferent de les fotografies i que d’alguna manera força més encara la violència intrínseca de les imatges. En un dels textos, Pedro G. Romero ens parla de la pel·lícula dirigida per Leni Riefenstahl, Tiefland, en què va fer-hi sortir gitanos de camps de concentració perquè treballessin en l’obra en condició d’esclaus, testificant el que al seu dia va proclamar Benjamin, que “no hi ha document de cultura que no sigui a la vegada de barbàrie”. En un altre dels textos, qüestiona l’escàs compromís polític i social de l’art contemporani, i posa com a exemple el treball de Santiago Serra.

No és la primera vegada que Pedro G. Romero presenta el seu treball en un format expositiu; ja ho va fer amb projectes com Ciutat Buida, a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona l’any 2006 i Economia zero, al Museu Picasso a Barcelona l’any 2002; tot i la dificultat que té el traslladar un treball concebut per a la xarxa a les parets d’una galeria d’art, on apareix fragmentat i en un context que li és aliè. D’aquí que Los países culmini en un llibre coeditat per l’editorial Periférica, en què es mostraran tots els textos juntament amb les fotografies.

Rosa Naharro intenta pensar el present, així com els seus diferents contextos, a través de la cultura i l’art contemporani. Veure exposicions, escriure, llegir, el cinema, la música i fins i tot les converses amb amics són eines. Entendre i interpretar “quelcom” d’això que anomenem món es converteix en una auto-imposició, així com prendre cert posicionament, que no distància, davant d’ell. Compagina escriure a l’A*Desk amb la seva tesi doctoral a la UCM, i treballa en projectes des de la gestió cultural.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)