A la ciutat

Acabem el mes d’abril parlant de maig, amb el Xavi Acarin, a propòsit de la ciutat com a escenari de revoltes, protestes i revolucions en el passat, de la globalització i del futur del que és urbà sota vigilància. La ciutat com a centre de les relacions de poder que defineixen un futur que s’anuncia segregat, conflictual i contaminat. Com lluitar contra això?

L’Aymara Arreaza R. analitzava la política de construcció d’un relat nou per a Barcelona. La ciutat comtal, en els últims anys, està fent un esforç per donar una imatge inclusiva i oberta, amb accions com la retirada del monument a Antonio López o alguns projectes artístics en l’espai públic. Alhora, i també en l’espai públic, les marques col·laboren (o es reapropien l’obra de) amb artistes i converteixen el ciutadà en espectador: Juanjo Santos recordava a Holly Golightly menjant croissants davant de l’aparador de Tiffany ‘s en un text en el que es preguntava fins a quin punt som còmplices d’aquesta privatització del carrer.

Beatriz Sánchez Santidrián ens presentava una iniciativa de reapropiació de l’espai de la ciutat, en aquest cas privada però recolzada per l’ajuntament, a Paris. El col·lectiu Yes We Camp realitza projectes de transformació urbana a llocs en desús: antics hospitals, futurs eco-barris, que són espais compartits, de creativitat i reinserció.

Pel que fa a imatge de la ciutat, en abstracte, l’Albert Alcoz recuperava a principis de mes la pel·lícula col·lectiva En la ciudad (1976-1977), amb contribucions d’Eugènia Balcells, Iván Zulueta, Antoni Miralda o Eulàlia Grau, entre d’altres. Quina imatge de la ciutat apareixeria si aquest projecte tingués una segona part?