close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

25 abril 2016
Anna Pahissa, foto de Emiliana Larraguíbel @a-desk.org
Entrevista a Anna Pahissa

Rosa LLeó

Anna Pahissa és la figura darrere de Múltiplos, una llibreria especialitzada en publicacions d’artista que s’ha convertit en una petita plataforma independent i un lloc de presentació de projectes de referència a Barcelona. Li pregunto sobre passat i futur, a través de la seva experiència, i buscant exemples de publicacions específiques per a il·lustrar les seves paraules.

He trobat una entrevista teva de fa uns anys que et va fer Sonia Fernández Pan per la seva plataforma Esnórquel. Múltiplos només portava vuit mesos funcionant. Què pots dir que has après i què ha canviat?

Crec que la missió i valors que vaig establir des del principi respecte a aquest projecte s’han mantingut intactes. Entre ells s’hi troba el de concebre múltiplos com un projecte amb un format líquid però que parteix d’una definició de base, la d’una estructura de difusió i distribució de publicacions d’artista que mantingui oberta la possibilitat de ser modelada en funció dels interessos o circumstàncies del moment. Ja aleshores matisava que múltiplos era una llibreria, però que podia derivar en altres activitats o línies d’acció, i això és exactament el que ha passat en els gairebé cinc anys de recorregut que portem. És una cosa del que estic especialment orgullosa, potser perquè és l’única manera que tinc d’entendre un projecte, o la vida en general. Per exemple, després de sis mesos de realitzar-se aquella entrevista, vaig haver de tancar la llibreria del carrer Lleó per qüestions econòmiques, i múltiplos es va convertir en un projecte sense espai físic permanent fins al novembre de 2014, quan vam tornar a obrir les portes a l’actual local del carrer Joaquim Costa.

Durant tot aquest temps he après moltíssimes coses. És un projecte que vaig començar de zero, tenint en ment alguns referents internacionals, però que he intentat obviar per tal de generar una cosa molt específica: el resultat d’uns interessos i d’un context determinats. Amb aquesta feina he après sobre la professió de llibretera i distribuïdora, i he pogut accedir a molts treballs, projectes i persones que han esdevingut fonamentals amb el temps. Alguns dels canvis afecten a la meva perspectiva sobre algunes coses, i d’altres han vingut donats per transformacions del context. Aquest últim aspecte és important ja que en els últims dos o tres anys el circuit de les publicacions a Espanya s’ha tornat molt actiu en tots els sentits. D’altra banda, amb el temps he anat traslladant el meu interès principal de l’objecte cap als contextos en què aquests es produeixen. Una publicació d’artista és un objecte autònom que ha de parlar per si mateix, però a hores d’ara per a mi té tant valor aquest objecte com la ideologia i discurs que s’hi troben darrere. Són part del seu contingut, encara que no siguin explícits en el resultat final.

I al sector, qui porta la paraula actualment? Han proliferat les fires, editorials, publicacions … cap on anem?

No tinc cap mena de dubte que qui porta la paraula són sempre els productors, entre els quals inclouria els artistes però també a dissenyadors, editors, comissaris, etc. Per a mi ells són la veu més important al voltant de la qual es crea tota una estructura, fonamental, però per a mi, secundària. M’interessen més aquelles veus diverses i úniques que intenten sortejar certs discursos imperants. Amb això em refereixo a tendències que s’estableixen des de la crítica; l’àmbit expositiu; les escoles d’art o les fires. És una cosa que considero molt tòxica i que és habitual en aquest moment d’hiperactivitat. Formats i estètiques estandarditzades que s’imposen sobre els continguts, o discursos buits, o repetitius, són algunes de les qüestions amb les que hauríem de ser especialment crítics. Així que en aquest sentit, sóc bastant reticent a aquestes veus que actuen com a gurus, o a les publicacions que són només boniques.

Un dels treballs que m’interessen especialment dins del nostre context és el d’Enrique Doza, que entre d’altres coses porta el timó del projecte i espai Tienda Derecha a Barcelona, i del projecte de fanzines TDpapeles. Per a mi l’Enrique reuneix un perfil d’autor, editor, catalitzador i agitador que em sembla molt representatiu i necessari per a l’àmbit de la creació actual. Considero TDpapeles un dels projectes més interessants de publicació d’aquest país, i més enllà d’això, em sembla excepcional la forma en què el seu discurs contundent és visible en cadascuna de les seves accions, que inclouen també les seves publicacions.

Múltiplos com a institució és un espai que programa i que genera un lloc de trobada per a l’escena de les arts visuals i el disseny a Barcelona. Per a mi, forma part del teixit independent de la ciutat, amb forma física d’una llibreria. A més, ara es troba literalment entre dos projectes diferents, la galeria EtHall i el projecte la KINO de Núria Gómez Gabriel. Teniu alguna intenció de treballar en col·laboració?

Efectivament, crec que és interessant i necessari que més enllà de la seva dimensió comercial com a llibreria i oficina de distribució, l’espai sigui activat com a lloc de trobada i amb una programació que generi continguts com ho fa el material amb el qual treballo, els llibres. De la mateixa manera que ha estat fonamental l’entrada d’Emiliana Larraguibel al projecte, també ho ha estat el fet de compartir espai amb etHALL i la KINO. Això ha marcat un abans i un després tant en la meva experiència i relació personal amb el projecte, com en la seva evolució. És un tresor compartir el dia a dia amb la Núria i el Jorge, són dues persones i projectes als que estimo, admiro i respecto, i dels que estic aprenent molt. En els dos casos s’ha establert una relació d’amistat que ha derivat també en un intercanvi constant d’inquietuds i idees, que propicien possibles col·laboracions. En aquest sentit, per exemple, m’agradaria destacar el primer número de Cine Quieto Flora, que és un projecte de Núria i Gloria Vilches, que es presenta en breu a múltiplos i que suposa una deriva editorial a un projecte plantejat com a plataforma online centrada en la difusió i la investigació de la imatge cinematogràfica. Em sembla molt interessant aquest exercici de traducció que han desenvolupat en portar el projecte a una edició impresa, i la col·laboració que s’ha establert en acollir la seva presentació i desenvolupar la seva distribució des de múltiplos.

Sé que un dels teus interessos com Anna Pahissa, més enllà de Múltiplos, té a veure amb la investigació històrica, sempre lligada al format publicació. Al 2014 vas realitzar per a The Green Parrot Cabinet el projecte Artificialia, on vam poder comptar amb la presència d’alguns artistes conceptuals catalans que havien utilitzat el format publicació. Has seguit investigant aquest tema? Explica’ns sobre el projecte que vols presentar dins el festival LOOP.

La investigació de les publicacions dels seixanta i setanta i el marc en què aquestes es van produir segueix sent una cosa que m’interessa molt. Potser no hi puc destinar tot el temps que voldria, ja que prioritzo la producció actual, però és una cosa que està allí, tant com a investigació personal com a nivell comercial, pensant en distribuir-los de nou. És un període que m’interessa especialment perquè, entre d’altres coses, crec que guarda moltes analogies amb el moment actual, de forma molt més evident que als vuitanta i noranta. Com a producte d’un moment històric determinat, es genera en aquesta època una concepció del treball, amb publicacions des de la ideologia, l’estètica i les formes de producció i de col·laboració, que em sembla molt contemporània. No en va moltes de les propostes des de la pràctica artística actual passen per la referència i revisió d’aquest moment, i en les publicacions, aquesta herència es fa molt evident.

És per aquesta raó que la proposta de múltiplos per a aquesta edició de Loop és la mostra d’una selecció de material audiovisual produït en el context de Better Books, una llibreria que va néixer a Londres al final dels quaranta, connectada amb City Lights Books de Ferlinghetti a San Francisco, i que es va transformar durant els seixanta en una mena de laboratori que acollia material imprès i una intensa programació vinculada a la pràctica artística. Això va generar una comunitat entorn a ella amb artistes com John Latham, Bob Cobbing, o Barry Milles. Curiosament, l’espai de Better Books incloïa una llibreria, una galeria i una sala de projeccions, fet amb el qual empatitzo de manera especial per la seva connexió evident amb l’activitat que desenvolupem a Joaquim Costa 30. Aquest tipus de llibreries que acullen material vinculat a la pràctica artística, com van ser també Other Books and so a Amsterdam o Printed Matter a Nova York, han estat sempre focus de producció molt interessants.

De la mateixa manera, em resulta impossible pensar en múltiplos “només” com una llibreria, ja que es treballa amb un material -publicacions i persones-, que té un gran potencial de generació d’altres coses i que va molt més enllà de l’objecte i de la seva circulació comercial.

Rosa Lleó ha estat editora. Dels seus anys viscuts a Anglaterra s’ha quedat amb les frases curtes i amb els discos de vinil. Ara escriu i ocasionalment fa exposicions.

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)