close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

05 agost 2019
Tema del Mes: Compartint arxiu 2019
Texto número 1: “Sobrevolant sobre els detrits del GIF” d’Eloi Puig (Juliol 2016)

El sobrenom “revolució digital”, eufòric en el seu moment, va ser des del primer instant un contrasentit. Així ho va declarar Siegfried Zielinski en algun lloc. Evidentment, el que va voler dir és que la força hegemònica del digital ha existit per contrarestar, en mans d’una economia correctiva, la possibilitat subversiva del soroll en el senyal, la mala comunicació i la degradació de les aparences.

Els condemnats de la pantalla, fent ús del terme i raonament de Hito Steyerl, tenen un potencial ambigu. Entre els marges de valor de producció alta, i més enllà, i els interessos financers que expressen, l’estat d’imitació de la baixa resolució demostra simultàniament un circuit que imita l’ideal de l’underground avantguardista: un “concepte-en-devenir de les imatges” que va sorgir “d’una economia d’imatges alternativa, […] que hi ha tant dins com més enllà i sota lescorrents mediàtiques comercials. En l’era dels arxius compartits, fins i tot el material descartat circula de nou i torna a connectar públics mundialment dispersos”. [1]

Juntament ambd’aquesta potencialitat, les anàlisi de dades mostren la dinàmica oposada representada per la figura de “l’influencer”, aquestes personalitats a internet la manca d’ambició o pretensió de les quals defineix el seu atractiu públic, no només per als seus seguidors sinó també per a les marques corporatives que els recluten com a creadors objectiu. [2] En resum, la baixa resolució i el problema tècnic —en el sentit més ampli del termes—expressen una formació de compromís irresoluda entre interessos contradictoris en el capitalisme postdigital.

Al final del seu assaig, “Sobrevolant sobre els detrits del GIF” (A*DESK, juliol de 2016), l’Eloi Puig planteja indirectament una qüestió clau per als professionals de l’art en relació amb aquest dilema contemporani. Sense elaborar gaire, juxtaposa, d’una banda, el confort que hom sent avui amb la qualitat inconsistent de les imatges digitals i, d’altra banda, el renovat interès en la poesia concreta amb l’auge d’Internet. La intervenció interpretativa assenyala aquesta juxtaposició cap a una operació —cosificada a la pantalla—a través de la qual la imatge digital s’abstreu de la contingència de la seva pròpia concreció. Al cap i a la fi, l’objectiu de la poesia concreta era donar vida a l’espai contingent de la lletra. Però i la recalcitrant abstracció de la pantalla que, com indica Puig, redueix el projecte de la poesia concreta? Aquí sorgeix una qüestió legítima per als professionals de l’art contemporani: com destacar la topada contingent amb la imatge digital sense adoptar al mateix temps la desviació domesticada del problema de màrqueting?

Notes

[1] Steyerl, Hito. “In Defense of the Poor Image”. En: The Wretched of the Screen.(Sternberg Press, e-flux journal, 2012).

[2] Aquesta tendència tan coneguda s’explica (en anglès) a l’article d’anàlisi de dades titulat “YouTube Influencers Sponsored Video”. Accés 8 de juliol, 2018. <https://tubularinsights.com/youtube-influencers-sponsored-video/>

 

Peter Freund sol treballar en altres coses. Escriu per evitar fer art i fa art per evitar escriure. De vegades fa de curador per evitar el seu propi treball, però normalment això l’inspira a escriure o fer art.[www.peterfreund.art] Originari de la zona de la badia de San Francisco (EUA), el Peter es va traslladar a Barcelona el 2018 amb una excedència prolongada del seu càrrec de professor d’art al Saint Mary’s College de Califòrnia. El 2018-19 va tenir una residència d’investigació al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA_CED) i una residència d’estudi al Werner Thöni Artspace. El seu projecte curatorial, Retracted Cinema, es va presentar a Xcèntric (CCCB) el setembre de 2020 i el seguirà un article sobre el programa a Found Footage Magazine el 2021. Peter és artista visitant a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, 2018-actualitat, i membre fundador del col·lectiu d’artistes amb seu a Barcelona, Adversorecto, 2020.

Media Partners:

close