Solidaritat interseccional

En el món actual, hiperconnectat, la solidaritat interseccional serveix de llum d’esperança i una poderosa crida a l’acció. Ens obliga a reconèixer el vincle comú entre les diverses lluites, com la llibertat palestina, els drets de les dones a l’Iran, la igualtat LGBTQ+ i la terra i els drets indígenes. Tots aquests moviments comparteixen un element central: la resistència decidida contra els sistemes opressius.

Encunyada per Kimberlé Crenshaw el 1989, la “interseccionalitat” reconeix que els individus sovint pateixen múltiples capes de discriminació degut a la seva xarxa intricada d’identitats socials: raça, gènere, sexualitat, discapacitat i estatus socioeconòmic. Aquest marc mostra la interconnexió significativa de les qüestions socials, fent que sigui dificultós abordar un aspecte de la desigualtat sense abordar les seves implicacions de forma més àmplia.

Malgrat les característiques úniques de cada lluita social/política/ambiental, totes elles pretenen desmantellar estructures que perpetuen la injustícia. La lluita palestina per la llibertat reflecteix la lluita mundial contra el colonialisme i el racisme. La població palestina experimenta violència tant física com estructural a la seva terra natal.

La solidaritat és essencial en aquesta lluita col·lectiva. Les persones aliades, independentment de les seves experiències i antecedents, poden empatitzar amb aquells individus que comparteixen les seves històries de dificultats. Angela Davis va reconèixer els moviments palestins i negres americans com a aliats naturals en les seves lluites compartides per la llibertat (Atshan & Moore, 2014).

La solidaritat interseccional passa d’”aparcar” a connectar, reconeixent que l’opressió i la violència existeixen en diversos contextos. Arrelat en la connexió humana i l’amistat, és un enteniment mutu que la lluita contra qualsevol sistema opressiu beneficia a tothom. Segons l’estudiós Fred Moten, la crítica feminista i queer demostra com aquestes nocions ajuden a construir barreres, privatització i formació d’estats-nació que preserven els drets d’algunes persones a costa d’altres, com en el cas de l’estat d’Israel.

Robin D.G. Kelley i Fred Moten en conversa sobre solidaritat interseccional

Les comunitats indígenes han practicat durant molt de temps la solidaritat interseccional, connectant les seves lluites per la sobirania de la terra amb qüestions socials i ambientals més àmplies, per tal de revelar els vincles entre diversos sistemes opressius i deixar clars els mecanismes fonamentals de poder i control.

El ژن ژيان ئازادى,  Jin Jiyan Azadî, Woman Life Freedom movement, és un poderós exemple d’empatia global, oferint un suport incondicional a les dones i nenes iranianes en la seva decidida lluita pels drets.

La mirada solidària ens desafia a mirar més enllà de les nostres preocupacions individuals i reconèixer el poder de construir llaços d’amistat, empatia i resistència compartida. La solidaritat interseccional transcendeix les fronteres i ens dóna facultats per a abordar col·lectivament les injustícies mundials perdurables. Segueix sent una llum guia, il·luminant el camí cap a la remodelació dels paisatges sociopolítics a través de la unitat.

Article de Rebecca Routman amb contribucions de Adam Broomberg i Mariia Vydrenko en nom de Artists + Allies x Hebron (AAH). AAH són Issa Amro (Hebron)  & Adam Broomberg (Berlin).

Capítols d’aquest mes de solidaritat interseccional:

PART 1: LA MIRADA PATRIARCAL
PART 2: LA MIRADA COLONIAL
PART 3: LA MIRADA BENEVOLENT