close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

05 novembre 2012
2012f.jpg
Esther Ferrer, Ordenant el caos a la galeria Àngels-Barcelona


Potser, en sortir de qualsevol exposició anterior d’Esther Ferrer (per exemple, la realitzada a la mateixa galeria Àngels-Barcelona l’any 2008), es podia tenir la sensació de ser capaç de reconèixer l’artista en cas de creuar-se-la pel carrer; i és que, en la majoria de les seves obres, el seu propi cos és una presència física importantíssima. Però no, això és justament el que no passa actualment a la galeria Àngels-Barcelona, perquè aquest cop, l’aproximació a l’artista no es fa des d’una mirada que observa el seu cos; sinó des d’un punt de vista que sembla poder endinsar-se en les seves petites obsessions. Si més no, això és el que s’intueix a la primera sala de la galeria, on una sèrie de petites maquetes que farien escabellar a qualssevol arquitecte omplen les parets. Tant aquestes peces com les que es troben en la segona sala, i que corresponen a la sèrie “Números primos” són obres antigues que en molts pocs casos anteriorment han vist la llum de l’espai expositiu. Les maquetes han estat elaborades amb material barat: fil i cartró; i els acabats són poc pulcres -trossos de cinta de pintor aguanten alguns fils per la banda exterior de les parets de les reduïdes construccions-, com si aquests detalls i la gran quantitat de peces que hi ha denotessin la urgència de resoldre una necessitat de fer.

Així doncs, en aquests petits espais de cartró-ploma, Esther Ferrer fa passar els fils d’una paret a l’altra, o del sostre al terra, no d’una manera caòtica i en un sentiment dramàtic d’horror vacui, com passa en les instal·lacions de Chiharu Shiota (també actualment a Barcelona), sinó, tot el contrari: d’una manera neta, i en un ordre, que sembla jaure sobre uns paràmetres matemàtics que desconec. Amb poques passades de fil li val a l’artista per transformar els espais que proposa i omplir-los de formes geomètriques que canvien segons la perspectiva.
A la segona sala de la galeria s’hi pot veure una altra sèrie, en aquest cas de peces bidimensionals: dibuixos de la sèrie “Números primos”, que semblen mosaics fets sobre retalls quadrats i hexagonals de paper, tots de la mateixa mida, i pintats amb retolador. Una vegada més, la pulcritud és sacrificada a canvi de donar resposta a la urgència de fer. Aquests dibuixos actuen com a esbossos o petits plànols del què més tard ha portat a les grans dimensions, com va fer a Vitòria l’any 2003 amb la instal·lació per al Parque del Prado, i s’organitzen a la manera de taula matemàtica, és a dir, que són dividits per cel·les de les mateixes dimensions. Algunes d’aquestes, estan pintades d’algun color, o n’ha marcat la diagonal. En altres, hi ha escrit un número, sempre “primer”, tal i com el nom de la sèrie indica. Els dibuixos comparteixen amb les maquetes aquest ordre que fa pensar que hi ha un criteri matemàtic que es mostra ambigu al darrere, i que n’organitza els elements. Així i tot, les representacions de possibles superfícies planes que veiem en la segona sala, tenen un caràcter molt més lúdic que les maquetes, i és que cada peça podria ser el tauler d’un joc de taula. D’alguna manera, aquests dibuixos o mosaics, no deixen de recordar-me a una mena de mandales quadrats que, a base de repetir i repetir una mateixa estructura modular concreta, porten cap a una cadència de caire meditatiu.

“Números primos” no es composa només a partir de dibuixos i maquetes, sinó que l’Esther Ferrer en va escriure el text anomenat “Le poème des nombres premiers”, l’any 1996, en el que va formular una declaració d’intencions. Per ella era important en aquell moment poder elaborar una sèrie de peces que no es regissin sota els seus criteris estètics i, per tant, subjectius, sinó que partissin d’uns paràmetres ja establerts. En aquest sentit, què millor que els números primers, per la seva capacitat, gairebé màgica, de donar lloc a fets com la famosa espiral d’Ulam, també treballada en algunes peces d’Esther Ferrer.

om/video/30895031?badge=0″ width=”500″ height=”294″ frameborder=”0″ webkitAllowFullScreen mozallowfullscreen allowFullScreen>

Esther Ferrer – Performance en ARTIUM from Artium on Vimeo.

Anna Dot va néixer un diumenge d’abril. És de Torelló i treballa entre dos móns que no pot percebre per separat: el de la producció artística i el de la reflexió sobre els contextos artístics per mitjà de l’escriptura.

Media Partners:

close