close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

VALORS FAMILIARS

Magazine

gener
Tema del Mes: Valors familiarsEditor/a Resident: Arts of the Working Class

VALORS FAMILIARS

El nostre número de gener a A*DESK aprofundeix en els Valors Familiars, recorrent diversos contextos culturals, des del període Edo al Japó fins a les civilitzacions prehispàniques de Sud-amèrica. Ens preguntem: quin paper juga el patrimoni en la configuració del present quan la reproducció del coneixement tradicional es transforma en nostàlgia, nacionalisme i feixisme? Com exposar els nostres valors familiars i assenyalar que els avantpassats estan alineats en una continuïtat temporal amb nosaltres? Què hem d’exercitar quan reconeixem que alguns dels seus valors impregnen el nostre temps i ens conviden a forjar societats millors i més sintonitzades? És necessari construir afinitats amb els regnes de la mort i amb les famílies escollides per avançar cap a futurs sostenibles.

La família és més aviat com un arbre, fermament arrelat, o com un ventall que es desplega en múltiples direccions? La noció tradicional de família s’ha vist durant molt de temps com una entitat estable i segura. Tanmateix, avui dia, els valors familiars estan cada vegada més modelats per forces que generen una profunda inseguretat: econòmica, ecològica i social.

Des d’aquesta perspectiva, la nostra edició busca forjar noves narratives de progrés celebrant les famílies escollides i honorant les complexitats del passat. Com ens recorda encertadament el curador Sohrab Mohebbi, “L’art és on practiquem la llibertat,” i és aquesta llibertat la que obre camins cap a la fortalesa col·lectiva i noves perspectives.

Amb aquest objectiu, Dalia Maini ofereix una fascinant ressenya de l’assaig de Kim TallBear, Making Love and Relations Beyond Settler Sex and Family dins del compendi Making Kin Not Population de Donna Haraway. Per la seva banda, Amelie aporta un comentari reflexiu sobre Anti-Methodologies: What if your needs can never be met?

Aquest editorial uneix passat i present, oferint perspectives fresques sobre el patrimoni i la família, incloent-hi aportacions clau de la col·lecció de gravats japonesos de la Fundació Langen, que s’exploren a través d’una entrevista amb Karla Zerressen, la seva mare i la seva germana. Conduïda per María Inés Plaza Lazo, aquesta conversa reflexiona sobre què significa col·leccionar art avui dia com una família, un acte de preservació i reinvenció.

En un any marcat per guerres i desestabilització, obrim el 2025 replantejant el nucli familiar com quelcom més que una unitat biològica o històrica. L’explorem a través d’artistes com Ayumi Paul, que ofereix visions alternatives d’interconnexió que desafien els marcs convencionals. Mentrestant, The Age of Insecurity d’Astra Taylor sosté que el capitalisme funciona com una “màquina productora d’inseguretat,” un concepte que aquí s’aplica al model tradicional de família, manipulat per estructures de poder per perpetuar la desigualtat, generar divisió i mantenir una falsa sensació de seguretat.

Tema del Mes

Arts of the Working Class és una revista que es ven al carrer i que aborda les interseccions entre pobresa, riquesa, art i societat cofundada per María Inés Plaza Lazo amb Paul Sochacki i editada juntament amb Dalia Maini, Amelie Jakubek i una xarxa de col·laboradors. La revista amplifica les veus de diferents disciplines i idiomes, alhora que redistribueix els recursos: els venedors es queden amb el 100% de les vendes, cosa que converteix cada número en una eina de supervivència i solidaritat.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)