Germán Coppini i “Malos tiempos para la lírica”

No podia ser d’altra manera, la majoria de les informacions que s’han fet ressò aquests dies de la mort de Germán Coppini anaven acompanyades de la cançó “Malos tiempos para la lírica” de Golpes Bajos. I no podia ser d’altra manera perquè aquest ha estat el tema més recognoscible del grup que va liderar Germán Coppini i per extensió un dels temes icones de la Movida. És clar que el terme “movida” està més que revisat. Però més enllà d’aquesta revisió, és inevitable recordar que temes com “Malos tiempos para la lírica” han marcat la formació emocional de molts. I no obstant això, més enllà del valor personal i emocional, hi ha alguna cosa en un tema com aquest que obliga a repensar el significat dels vuitanta, tan fàcilment condicionats per la idea d’una festa frívola i no significada. N’hi ha prou amb adonar-se’n d’una cosa tan senzilla com que el títol d’una de les cançons més significatives dels vuitanta contenia una referència explícita a un dels poemes més coneguts de Bertolt Brecht. Golpes Bajos i Bertolt Brecht, els pares de la música electrònica i el Cabaret Voltaire, el constructivisme rus i les portades de New Order o Joy Division, Bauhaus el grup i la referència a Bauhaus l’escola…

Fa ja algun temps que, en efecte, els vuitanta s’estan revisant. Bona prova d’això va ser la magnífica exposició “Postmodernism” al Victoria & Albert Museum de Londres (de la que ya hablé aquí). Però la mort inesperada de Germán Coppini torna a fer present aquesta necessitat.