Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
No podia ser d’altra manera, la majoria de les informacions que s’han fet ressò aquests dies de la mort de Germán Coppini anaven acompanyades de la cançó “Malos tiempos para la lírica” de Golpes Bajos. I no podia ser d’altra manera perquè aquest ha estat el tema més recognoscible del grup que va liderar Germán Coppini i per extensió un dels temes icones de la Movida. És clar que el terme “movida” està més que revisat. Però més enllà d’aquesta revisió, és inevitable recordar que temes com “Malos tiempos para la lírica” han marcat la formació emocional de molts. I no obstant això, més enllà del valor personal i emocional, hi ha alguna cosa en un tema com aquest que obliga a repensar el significat dels vuitanta, tan fàcilment condicionats per la idea d’una festa frívola i no significada. N’hi ha prou amb adonar-se’n d’una cosa tan senzilla com que el títol d’una de les cançons més significatives dels vuitanta contenia una referència explícita a un dels poemes més coneguts de Bertolt Brecht. Golpes Bajos i Bertolt Brecht, els pares de la música electrònica i el Cabaret Voltaire, el constructivisme rus i les portades de New Order o Joy Division, Bauhaus el grup i la referència a Bauhaus l’escola…
Fa ja algun temps que, en efecte, els vuitanta s’estan revisant. Bona prova d’això va ser la magnífica exposició “Postmodernism” al Victoria & Albert Museum de Londres (de la que ya hablé aquí). Però la mort inesperada de Germán Coppini torna a fer present aquesta necessitat.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)