Globalitat i geografia

Portem uns mesos publicant setmanalment articles al voltant d’una proposta que s’articula mensualment. Intentem així generar ritmes de publicació entorn a un tema que considerem vigent, relacionat amb l’actualitat, però també capaç de tenir vigència al llarg del temps. En aquest sentit, parlar d’una manera crítica sobre la globalitat no és una cosa nova. Però cal abordar la idea de “la globalitat” des d’una perspectiva àmplia, que fugi de l’etnocentrisme, que permeti veus diferents, subjectes alternatius.

Hem dedicat aquest maig a considerar allò Global (sí, com a herència d’un altre terme que ens afecta, la “globalització”), a apropar-nos a aquesta realitat compartida i distinta al mateix temps, des d’una perspectiva geogràfica, vinculada al territori -però no només, a aquell “global” que estableix fronteres i acords tàcits o no, i ens permetrem, aquest cop sí, abordar també el tema el mes que ve també, a partir de la geografia i les seves condicions però centrant-nos en el subjecte global (o millor dit, en el subjecte en un món global).

Inauguràvem maig amb Xavier Acarín i “He mirat aquesta Terra”, un text de fons eclèctic i brillant que transcorria dels parcs i jardins de Nova York en clau d’herència colonial fins als fòssils trobats a Lleida.

Glòria Gusó escrivia des de París una crítica de Carambolages comissariada per Jean-Hubert Martin (el de Magiciens de la Terre) a Grand Palais, on notava que si bé el reclam de reunir objectes de totes les èpoques, cultures, materials, valors i procedències geogràfiques podien haver generat un ordre diferent de la Història de l’Art, en realitat es convertia en una mena de gabinet de curiositats on la diferència podia esdevenir anècdota.

A continuació, Amaia Fernández de Gorostiza paseaba amb Antoni Castel, membre fundador del Centre d’ ‘Estudis Africans de Barcelona per Making Àfrica, la celebrada exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Comentaris de peces i perspectives crítiques per a una mostra que ha encertat a generar una visió alternativa del continent veí.

Per la seva banda, Juan Canela signava una genial entrevista a Eva Barois de Caevel, comissària assistent de Raw Material (Dakar) i assistent de Koyo Kouoh, també a la Biennal d’art de Limerick Eva International per discutir maneres de fer, discursos contra-hegemònics i realitats del món global en un context molt específic però ampli alhora.

Acabàvem amb un apunt optimista, el del vídeo de Parag Khanna a TED Talks on parla de les megaciutats del futur i com aquestes generaran una xarxa global emergent basada en la connectivitat i la comunicació.