Google també serveix per crear art o viatjar pel món a cop de ratolí

Quan va ser la darrera vegada que algú de la ciutat on vius et va parar pel carrer per demanar-te indicacions? Google Maps i Google Street View, a.ka. GSV, han substituït gairebé del tot aquest comportament tan natural. Ara les nostres adreces vénen donades per l’omnipresent Google i ja no cal mantenir ni la més mínima interacció humana per trobar el lloc a on volem arribar, per molt perduts que estiguem. GSV ha portat aquesta comoditat a una nova dimensió, amb l’oportunitat de poder veure els carrers de pràcticament qualsevol lloc de la terra. Gràcies a això, viatjar a gairebé qualsevol lloc del món a cop de ratolí s’ha convertit en un passatemps global. Però el veritable interès és que aquest banc d’imatges mundial, recopilat després d’anys de treball per part del vehicle de la companyia, ha deixat un arxiu extens de moments de la vida diària, de vegades mundana, de vegades sorprenent.

Molts, tant artistes com estudis creatius, han sabut veure el que amaga aquesta eina, encara que indispensable, faltada d’una veritable voluntat estètica. Però si la vida real pot ser inspiració per a la creació artística; és a dir, la vida sense ornaments ni manipulacions, llavors Google Street View és la major font d’inspiració artística mai creada. En el seu pas pels milers de milions de llocs que ha retratat, la càmera de GSV ha captat moments que fan tangible la casualitat, allò surrealista, allò tràgic i fins i tot l’humor més banal.

El primer exemple combina el poder de GSV i l’impuls humà de poder conèixer món sense moure’s del seu sofà. L’agència creativa Teehan + Lax ha convertit la tediosa experiència de “viatjar” pel món clic a clic en un road trip digital. El projecte Google Street View Hyperlapse combina la tècnica del timelapse i els escombrats cinematogràfics per crear la sensació d’estar viatjant en cotxe per una carretera.

Simplement cal escollir el punt A i el punt B i el sistema s’encarrega de crear el nostre itinerari. Encara que una mica mancat de sentit més enllà de l’entreteniment de veure els vídeos, el projecte demostra que el banc d’imatges que ha creat Google pot arribar a ser útil per a la creació d’obres de timelapse de manera ràpida, sense la necessitat de desplaçar tot un equip al lloc escollit.

El següent exemple de Googlearte segurament és el més conegut. Es tracta de The Nine Eyes of Google Street View de Jon Rafman, un projecte que recopila les imatges més crues, surrealistes i sorprenents de GSV. Aquí la realitat es plasma sense pudor, mostrant incendis; atropellaments; detencions; llocs desolats; persones empunyant armes; tots llocs on l’art normalment no hi busca per utilitzar-ho com a matèria artística.

Però per a Rafman, és precisament en la cruesa i realitat d’aquestes imatges on resideix la seva bellesa i el seu interès estètic. Hem de ser honestos en dir que després d’una estona fullejant les imatges de la web dedicada al projecte, la pregunta és si ‘Nine Eyes’ és realment art o simplement una mostra del morbo que provoquen situacions una mica estrafolàries.

Un altre exemple del costat més sinistre de GSV són les sèries de l’artista Michael Wolf, i en concret, la sèrie A sèries of Unfortunate events. Aquí GSV es converteix en el material primari de la fotografia de Wolf, qui recopila, retalla i enquadra escenes de catàstrofes a punt de succeir.

A mig camí entre el morbo del que encara no ha passat i l’atractiu de la tragèdia, les sèries de Wolf van ser guardonades amb una menció honorífica a The World Press Photo Awards en la categoria de fets contemporanis. Aquesta va crear un polèmica al voltant de l’obra, la qual molts van qualificar de mancada de qualsevol connotació artística i molt menys, de fotoperiodisme.

Aquests projectes artístics són fruit dels canvis que navegar per internet ha provocat en l’oci de la societat moderna. A part de les òbvies reflexions sobre el voyeurisme i el morbo de la tragèdia, podem intuir un intent de trobar un sentit més enllà d’allò merament pràctic. Si mirem més enllà, sota la seva aparent senzillesa conceptual, aquests usos de GSV són el reflex de la contundent presència d’aquestes eines en les nostres vides.