close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

“Hunger”

Magazine

04 agost 2009

“Hunger”

Ya sabíamos que Steve McQueen es un excelente artista. Su trabajo más reciente se puede ver en el pabellón británico de la Bienal de Venecia. Lo que hemos descubierto estos días es que Steve McQueen es también un excelente cineasta. “Hunger”, su primera película como director, aborda el tema de los presos políticos del IRA, en la prisión de Maze en Irlanda del Norte. “Hunger” nos adentra en un conflicto político en Irlanda, extrapolable a otros contextos, pero también nos adentra en un mundo de represión y brutalidad, en el que presos y guardianes viven su propio infierno.

En “Hunger” hay violencia contenida y violencia que explota de manera incontrolada, hay cólera y tensión. Es una película que incomoda y que por momentos resulta difícil de soportar porque nos confronta con todo aquello que tanto cuesta ver: la ausencia de respeto por el ser humano.

A la espera de que se estrene de manera comercial en nuestro país, los próximos días 1 y 2 de octubre, se proyectará en el Auditorio Sabatini del Museo Nacional. Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, con la presencia del artista.

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)