I just enmig: Los Rinos

Marguerite Yourcenar iniciava les magnífiques “Memòries d’Adrià” amb una enigmàtica cita de Flaubert: “Els déus no estaven ja, Crist no havia arribat encara, i hi va haver un moment únic en què l’home va estar sol”.

Ahir Jordi Garrido escrivia sobre l’exposició de Marcel·lí Antúnez a l’Arts Santa Mònica. En fer història sobre el treball de Marcel·lí és habitual recordar el seu pas com un dels fundadors de “La Fura dels Baus”. Però entre la Fura i Marcel·lí Antúnez, Marcel·lí va participar en un projecte menys recordat potser: Los Rinos, amb Sergi Caballero i Pau Nubiola. Un projecte de performance, de teatre, de música, de graffiti, d’art… I que recorda també a una Barcelona de finals dels vuitanta i primers noranta, plena de ganes de fer coses i d’energia (a més dels Rinos hi molt que revisitar d’aquest moment).

Us deixem amb un vídeo de Marta Tornillo que hem trobat a vimeo i que va ser l’aportació dels Rinos per a l’exposició de Macromassa a Transformadors. Per saber més de Marcel·lí i Los Rinos hi ha la pàgina de Marcel·lí Antúnez, i per saber més de Macromassa, Transformadors o altres protagonistes que també apareixen en aquest vídeo…