Sempre estaré cercant-te

Imagina un paisatge. És el mar de Beirut. La llum tremola sobre la delicada superfície de l’aigua, besant l’horitzó taronja. Intentes centrar la mirada en una ona que no es manté prou temps per a ser recordada. En canvi, s’escapa de la quietud del significat mentre corre al seu compte a la riba de la ciutat. Imagina tota aquesta bellesa, la infinitat d’aquest moment, captada en un fotograma. La imatge no és més que un fragment del paisatge, una part d’aquest que mai pot encapsular la visió en la seva totalitat.

I will always be looking for you (Sempre estaré cercant-te) és una imatge de la identitat àrab queer.

A principis de l’estiu de 2020, Dayna ens va preguntar a nosaltres, Yasmine i Nadim, editora i editor d’aquest llibre, si ens interessaria treballar en un projecte d’investigació per recollir una selecció d’art queer de la regió. La conversa va durar el que dura un cigarret: vam acceptar gairebé immediatament. Abans d’embarcar-nos en la recerca, ens vam fer algunes preguntes importants: com serà aquest arxiu, quin és el seu propòsit i per a qui serà? Volíem presentar un conjunt de treballs que venien directament de les entranyes de la regió: com els àrabs han estat produint obres queer des de l’interior del boirum homòfob de les ciutats àrabs (preferit encara per molts per sobre la rentada d’imatge rosa del Nord global genocida). Volíem que aquest llibre mirés més enllà del gènere o la sexualitat d’una persona àrab en l’art, i en els mecanismes i codis que utilitzem per parlar d’aquestes nocions. I will always be looking for you centra en la seva metodologia una negativa a complir, ja sigui a les expectatives dels lectors, o els modes tradicionals de recerca i publicació.

I així, aquesta publicació es va crear a partir d’un desig de buscar l’art àrab queer sense intentar apoderar-se’n. No s’esforça per definir-la o legitimar-la com una categoria, ni per considerar excepcional el seu marc paradoxal. Més aviat, és un exercici d’observació del que pot semblar o sentir-se la fusió d’identitat queer i l’àrab en una obra d’art, i deixar que prengui forma, es dissipi i es transformi.

Vam començar per la cerca dels nostres avantpassats àrabs queer. En la nostra creença que van existir, en la nostra convicció que, si van viure com nosaltres, probablement eren molts; els recordàvem. Teníem el desig de trobar els seus noms, cares i localitzacions. Després d’aquest desig inicial, ens vam adonar d’una cosa transformadora: els nostres avantpassats queer no només van ser absents per la força dels arxius històrics; sinó que podien haver ocultat voluntàriament els seus contextos espacials i temporals per assegurar la seva supervivència. L’acte “d’amagar-se voluntàriament” va ser, i encara és avui, una eliminació forçada indirecta. El que també és veritat és que les expressions i les llengües dels nostres avantpassats, com les nostres avui, es produïen en dualitat i en resistència amb aquesta eliminació contínua, i ometre aquesta realitat de la representació de les nostres vides significaria distorsionar la veritat. La nostra recerca d’aquests indicadors contextuals es va tornar trivial.

L’amor i la identitat queer tenen una història que les lliga entre si. Professar totes dues coses pot complir però posar en perill el que cadascuna significa. Autocombustible. És també per això que gran part de l’amor queer s’amaga com “aquest petó que ens va marcar els llavis i ens va deixar” de l’assaig de Musa Al-Shadidi sobre Akram Zaatari i Mahmoud Khaled. No obstant això, al-Shadidi ens mostra que, on s’amaga i de qui s’amaga, és també el seu poder en el desmantellament de la identitat queer de les polítiques occidentals de la visibilitat. Si vols buscar l’àrab queer a l’arxiu, com ho faries en aquest llibre, sempre els estaràs buscant. Per tant, si donéssim una ullada en l’amor o la vida queer, no només necessitaríem allunyar-nos de la narrativa dominant normativa, sinó també mirar d’una altra manera. Només vam poder arribar al nostre passat filtrant la història fins a trobar una sèrie de restes queer que ens van deixar voluntàriament, sense pertorbar els mecanismes de protecció que les queers, abans que nosaltres, havien utilitzat per a la seva continuació.

Tenint en compte aquesta metodologia, vam assumir la difícil tasca de seleccionar el que s’inclouria en aquesta publicació. Vam escollir de manera acurada una sèrie d’obres d’art que il·lustren la versatilitat de la identitat queer i vam convidar escriptors de 13 països diferents de parla àrab per respondre a les obres d’art visuals i artistes amb els quals les vam combinar. L’arabitat queer va ser presentada als escriptors com un tema per abordar i refutar, i tots s’han assegurat de fer-ho amb el màxim plaer i la màxima picardia. Les seves posicions es comprometen amb la identitat àrab de diferents maneres: algunes s’identifiquen com a àrabs, algunes ho rebutgen, altres són modelades per l’arabització forçada de les seves comunitats, i algunes travessen totes aquestes identitats. Els col·laboradors van escriure no només sobre la identitat queer, sinó també de manera queer. Jugaven amb cronologies i geografies, amb paraules i els seus significats, noms i fins i tot dates, i es recolzaven fortament en la imaginació quan miraven el passat com el present. Van personalitzar els textos amb picades d’ullet a teatres foscos, programes de televisió oblidats, sales d’exposicions lluminoses, cafès, mercats, llibres i cançons, platges, pobles i ciutats. Espais que han estat testimonis del nostre amor apassionat i determinació indestructible, on la nostra identitat queer va ser i encara és possible. El resultat és un llibre on la identitat queer no sempre està present, exposada i interrogada, però es manifesta constantment, feta per a cobrar vida de forma inesperada a través dels escrits que acompanyen les obres. El que surt d’aquest llibre és una dansa propensa al canvi i esperem que la permetis canviar amb tu.

El llibre va trigar cinc anys a completar-se. El port de Beirut va explotar el 4 d’agost de 2020, un mes després de començar la recerca. El 2021, Gaza era bombardejada en paral·lel amb els desallotjaments a Sheikh Jarrah a l’est de Jerusalem, imposats per l’ocupació sionista a Palestina. L’abril de 2023 va esclatar la guerra al Sudan. Sis mesos més tard, a l’octubre, va començar el genocidi a gran escala a Gaza. El mateix mes, el Líban va ser bombardejat, una agressió que va augmentar encara més al setembre 2024.

Dir que ha estat difícil treballar en aquestes circumstàncies deixa un sabor amarg a la boca. Mai podrem explicar l’immens dolor que hem sentit. Però el que podem expressar clarament és que la identitat àrab és queer, independentment de la colònia i les seves conseqüències en la nostra evolució. Oblidar la pell que ocupem és la nostra manera de buscar-nos a nosaltres mateixos i la nostra identitat queer, perquè pugui renéixer. És necessària la cerca en totes les direccions. Hem existit arreu del món malgrat l’Imperi, i la nostra existència ha estat en perill sota l’ocupació i la colonització. Les nostres històries estan entrellaçades amb la terra, i amb tots els pobles indígenes que han lluitat pel seu dret a existir lliurement com són, on sempre han estat. Les nostres històries són testimoni de l’odi, la violència i la despossessió que tots nosaltres i els nostres avantpassats hem hagut de suportar. Estimar-nos, per qui i com som, ha d’incloure estimar qui hem estat col·lectivament, qui podem arribar a ser algun dia, i què ens poden oferir les nostres terres per aconseguir-ho. Aquestes idees no poden existir sense reconèixer que les nostres identitats van més enllà de les nostres expressions sexuals, de gènere i ètniques. Som molt més que la nostra singularitat. Portem a sobre les pràctiques, els llenguatges, l’amor i el dolor de centenars de generacions. Portem els regals de la nostra terra en la nostra pell i els nostres cabells, en els nostres gustos, en la nostra mirada. La terra que ha batut els nostres accents i les nostres cançons. La terra que ens ha fet, i els que tenim davant, queer. Si Al-Shadidi ens mostra el poder de l’opacitat en l’amor queer, Ruba El-Melik ens ensenya sobre els plaers que proporciona perseguir una experiència de la árab queer en lloc d’una definició: “Soc lliure de viure en llimbs, per redefinir i reinventar-me tantes vegades com vulgui. Això, per a mi, és llibertat.” Si voleu una definició d’ “àrab queer”, és aquesta: la recerca de la llibertat en els nostres mons. Si la persecució mai es torna fatigosa, recordeu que hem mogut muntanyes per a la nostra supervivència, i ho farem una vegada darrere l’altra i, si és possible, amb plaer, com Hind i Hind escriu a la vall de Qadisha: “Qadisha passa la mà per les seves cuixes per separar-les.”

Aquest llibre és un petó a la terra. És una oda a la forma en què hem estat units, i a la forma amb que confiem en l’amor de l’altre perquè posi al descobert una paraula perillosa que tothom pugui veure però que pocs reconeixeran. Falla per les expectatives que es tenen d’ell. No et dirà què fa que una obra d’art sigui queer, o àrab, però sí que t’ensenya sobre “el fracàs com a dissidència corporal queer”, que manlleva el títol de l’assaig de Razan Ghazzawi. L’opacitat dels com i els perquès de fer I will always be looking for you es deu a la fidelitat al seu títol. No sap com serà la nostra identitat queer  àrab, però cerca i cerca en vint-i-dues aportacions, uns trenta-un artistes. La recerca més important no és veure’s en el mirall i reconèixer la nostra forma; és la recerca dels nostres lectors: els joves àrabs queers, els nostres ancians, nosaltres mateixos, els nostres morts, els nostres vius, els nostres estimats. Vosaltres sou les nostres ones, els nostres sols, les nostres lluentors, les nostres resplendors, la nostra infinitat. En l’esperit de l’intèrpret, lluitador contra la resistència i màrtir Oscar Al-Halabiye, diem: “Buscar-te és més bonic que un milió de pel·lícules”.

Text editat per Ghiwa Sayegh. Fotos © Levi Richards cortesia de Yasmine Rifaii i Nadim Choufi

[Imatge de portada: pàgina del llibre I Will Always Be Looking For You – A Queer Anthology on Arab Art de Yasmine Rifaii i Nadim Choufi. Foto © Levi Richards, cortesía de Yasmine Rifaii i Nadim Choufi]

I Will Always Be Looking For You – Una antologia queer sobre l’art àrab es pot adquirir a Public Knowledge Books, prémer aquí.