Illes al núvol. Metahaven al PS1

Islands In the Cloud és la mostra que el MoMA PS1 de Nova York dedica a l’estudi de disseny Metahaven. Oberta fins l’abril, l’exposició ens fa repetir la pregunta sobre com mostrar art pensat en i per a Internet.

Per a Metahaven, Internet és un espai necessàriament polític. Ho és més que per a d’altres creadors, ja que no només beuen d’aquest com a recurs d’investigació o canal de divulgació. Tampoc es redueix a un suport de representació on acaben les seves imatges i els seus textos. Per Metahaven, Internet és un referent pres com a paradigma; fonamenten el seu abecedari en dinàmiques exclusives d’aquest entorn. Dissenyen campanyes virals de comunicació, creen estratègies d’intercanvi d’informació amb servidors de hosting, ideen identitats corporatives per a d’altres agents, o reinterpreten logotips de les grans marques com ho fa adBusters. També contribueixen a publicacions en línia amb textos sobre el seu treball i la relació que aquest té amb l’entorn en què s’inscriu. Fan xerrades a congressos i són consultats com a assessors pels que busquen altres maneres de fer ús de la xarxa.

Amb els seus articles van donant forma al discurs que envolta la resta de la seva pràctica. Defensen la xarxa com a núvol. L’entenen com el seu context de treball, un sistema deslocalitzat de fluxos de símbols en què la informació que circula adopta naturaleses diferents. Aquests moviments són la matèria de les seves produccions. Un dels seus casos d’estudi és Wikileaks, a partir del qual reflexionen sobre la lliure circulació de la informació en la xarxa, quin tipus d’identitats fomenta la xarxa com a núvol, i el debat sobre allò públic o allò comú. A Brand States, també a la mostra, temptegen les possibilitats de tractar els noms i símbols de països com a objectes d’estratègies d’identitat corporativa. Segons ells, en el context d’internet com a núvol, la identitat gràfica nacional com imatge publicitària es revalora. Només així pot entrar a la comunitat de signes i textos en permanent intercanvi. Així i tot, en contradicció a les reflexions de l’estudi, el museu tria en aquest cas imprimir el treball i penjar-lo a la sala. Imprimeix textos i imatges per complir el que encara sembla ser un imperatiu de l’estratègia de representació de la informació a la qual sembla declarar-se fidel: omplir l’espai físic.

Però llegim el treball de Metahaven i preguntem: què porta al museu a imprimir centenars de còpies dels seus textos, grapar-les, amuntegar-les en piles sobre una taula i oferir-les al públic? Per entendre les possibilitats que internet obre a la producció simbòlica cal primer que reconèixer-lo com un entorn altament polític. Què implica aquest reconeixement? Metahaven indaga amb el seu treball fins a quin punt convivim amb un paradigma institucional diferent, on es renoven les formes de producció, consum i circulació de la informació. Es fa ressò activant els seus projectes dins el mateix context que declaren com el seu principal objecte d’anàlisi. Però, què fa que una institució com el PS1 triï traslladar les odes al núvol de Metahaven a imatges impreses, com a nou escenari per a la significació, i penjar-les a les galeries?

Ens trobem davant d’un duel de models institucionals. Islands In the Cloud reviu la pregunta sobre com exposar art pensat i produït per i sobre internet. Quina funció tenen les institucions com a mediadores en aquests casos? Per què el museu no es fa ressò de les qüestions que Metahaven posa sobre la taula? Hi ha experiències amb èxit en aquest sentit, com és l’aliança entre el New Museum de Nova York i la plataforma rhizome.org. En aquest cas el PS1 fa un intent de posar el públic en contacte amb el contingut que produeix el popular estudi, però no només falla, sinó que el desactiva. En muntar-ho a les sales de la mateixa manera que disposa les pintures de Jeff Elrod -a l’altre costat de la paret-, limita la lectura i neutralitza els conflictes dels que parla l’obra. L’exposició fa una lectura cega de les preguntes que ens llança Metahaven.