Joves i investigadors

Si no n’hi havia prou amb Facebook, Twitter i Linkedin, ara cal afegir una nova xarxa social que apunta alt. Em refereixo a Academia.edu, la web que permet fer-te un perfil i tot seguit pujar textos de tota mena en format word i pdf. Descrita en algun lloc com el “Facebook dels nerds“, aquesta xarxa social ja compta amb 1.5 milions de papers pujats. El seu accés és restringit als membres. Amb motors de cerca a Google i mitjançant tags i d’altres recursos web (estar a Facebook és un must), Academia.edu permet fer un seguiment de quins són els textos més “vistos”, d’on vénen les consultes, etc. Analytics al poder. És clar que la xarxa social de moda és una eina adequada per a la “investigació”, sobretot quan es refereix al domini tradicional de les arts i les lletres.

L’interès d’Academia.edu resideix, no ja en compartir els fruits d’anys d’investigació, sinó en la creació d’un network on compta més el propi medi i la connectivitat que la lectura pròpiament. De fet, és el mitjà perfecte per a la passivitat i el voyeurisme.

Potser també per això, una petita icona d’ull marca cada paper mirat, que no llegit. El desig de controlar l’altre és proporcional al desig que els altres tinguin accés a les nostres fonts, en definitiva, que ens controlin. El desig és d’anada i tornada. Com un Facebook intel·lectual, Academia.edu no és l’espai on l’educació aspira a redimir-se del contracte social que la lliga als poders econòmics i polítics, sinó més aviat la prolongació d’aquest espai de mercat que és també l’acadèmia i la universitat. Un espai, aquest, que ja no està restringit a l’aula sinó que està expandit pels cossos (en sintonia amb aquell pas de les societats disciplinàries a les de control descrita per Foucault). L’acadèmia és ara refugi i no un espai del que es vol sortir a tota costa. Educació perpètua, sense fi. Mai estem prou preparats, etc. Potser l’última il·lusió neoliberal?

Roland Barthes va escriure l’any 1972 un text que va titular “Els joves investigadors” on exposava les constants divisions a les que s’enfronten els estudiants. La seva tasca està marcada per la improductivitat. L’investigador (interpretem tot això amb perspectiva) està socialment exclòs i la seva tasca està abocada a la repressió dels discursos; el de la cientificitat (la Llei) d’una banda i, per altra banda, el desig, l’escriptura. Barthes recomana que el treball de recerca estigui inserit en el desig. Si no és així, el treball és morós, funcional, alienat, mogut per la pura necessitat. En aquest sentit, les tesis són discursos reprimits. I escriu: “Cal que la investigació deixi de ser aquest parsimoniós treball que es desenvolupa ja sigui a la ‘consciència’ de l’investigador (forma dolorosa, autista, del monòleg), ja sigui en aquest miserable vaivé que converteix al ‘director’ de una investigació en el seu únic lector. Cal que la investigació arribi a la circulació anònima del llenguatge, la dispersió del Text”.

Com tota eina del capitalisme tardà, cognitiu i immaterial, Academia.edu és un altre producte ambivalent capaç de canviar les seves valències i esdevenir un instrument per a la producció social (de dispersió de text) o de control social. Barthes deixa caure que la presa de consciència que això circula és la divisa de tota escriptura. Posem-nos a què així sigui.