L’origen del sense-sentit: “Treball, poder i control” al MACBA

No és habitual trobar-se amb una exposició que provoqui emocions enfrontades, però Treball, poder i control, una de les seccions de l’exposició Episodis Crítics (1957-2011), ho aconsegueix. Hi ha una certa sorpresa en trobar un MACBA tan dialogant, proper al públic, fins i tot podríem dir didàctic, a través d’una exposició que està guiada, explicada i raonada, on no es troben en falta els cartells explicatius ni els noms de les obres.

No obstant, la similitud amb el moment històric és quelcom que causa un lleuger desconcert. El relat sobre l’origen del sense-sentit que vivim és massa proper a la realitat com per ser ignorat. Resulta xocant veure com ja fa deu anys, i encara més enllà si ens estenem a la resta de les seccions, les coses ja no encaixaven. Per això, resulta francament complicat mantenir el somriure constant i encaixar els cops d’humor mordaç sense pensar en la realitat que es desenvolupa a l’altre costat de les impol·lutes parets.

Les paraules que s’associen a l’exposició –supressió, preocupació, por, control-, són totes manifestacions d’un procés de causa i efecte que els artistes que es reuneixen en aquesta secció han volgut explorar. Després de la fi decisiva de la producció industrial i el triomf acaparador del treball immaterial, la societat fou testimoni mut del naixement de la nova concepció del temps i del capital humà. Treball, poder i control, presenta un escenari de domini global fruit del capitalisme més pròsper. Dit d’una altra manera, mostra clarament les formes de producció i de vida que ara anomenem present.

Els tres espais que configuren la mostra tenen certa autonomia. Un possible punt d’inici per al recorregut és l’anàlisi dels anys 90 d’Andreas Siekmann. A través de la instal·lació Compañía de Responsabilidad Limitada (1996-2002), Siekmann utilitza una peça fetitxe del món modern, els pantalons texans clàssics, per crear una elaborada reflexió sobre el joc que les relacions de poder han col·locat al voltant de la societat i de l’espai públic. Amb un humor àcid i un complex sistema iconogràfic, els texans es converteixen en un vehicle perfecte per a explorar les contradiccions de la societat. Una peça de roba concebuda per al món del treball obrer, que més tard passa a ser un símbol de revel·lia. Ara, un element unificador i un indicador de l’abisme entre les capes dirigents i el gruix de la societat.

Aquesta instal·lació se situa al mig de dues sèries de fotografies que mostren ambdós extrems de les formes de vida i producció. Per una banda, la incubadora d’executius de l’IESE Business School, retratada analíticament per Marc Pataut. I per l’altra, un retrat en blanc i negre de la cadena de muntatge de SEAT. Dos pols oposats, fruit de moments diferents, que depenen l’un de l’altre per a existir, que afavoreixen només a uns pocs.

A la següent sala, el concepte d’esforç primari es reflexa en el monument “mòbil i provisional al treball”, d’Allan Sekula. Acompanyat per uns textos poèticament crítics, la instal·lació presenta uns treballadors en una escala de gran format que supera les dimensions naturals enmig del seu entorn de treball. Oficis oblidats i ignorats de gran importància per al món global, dignificats en els solemnes retrats.

Per últim, la mostra explora la por com a eina de control a la instal·lació de Krzysztof Wodiczko, qui recorda l’abans i després de l’11-S. “Si veus alguna cosa” (2005) al·ludeix a la creació de l’estat policial global, on els ciutadans són també vigilants. Un context on la humiliació és necessària per a protegir-se del perill que representa l’ “altre”.

Treball, poder i control serveix per marcar els antecedents de la crisi sistèmica social que impulsa el capitalisme. Un cicle viciós, on el cinisme i la ironia es presenten com possibles vies d’escapament i reflexió. Però darrera la ironia sempre hi ha una escletxa de dolor i melancolia.