L’últim acte d’Ouverture

La Sala d’Art Jove acabava el 2012 inaugurant l’última mostra d’obres seleccionades a la convocatòria oberta l’any 2011. Com és habitual en les exposicions dels projectes seleccionats per la Sala d’Art Jove, establir relacions entre uns projectes i altres és complex, i és que no és aquest l’objectiu principal de la mostra, sinó el de donar veu a les obres escollides. Així i tot, és cert que hi ha uns temes més habituals que d’altres, com ara la crítica institucional, vista des de projectes com “NO et preocupis pel FUTUR, ocupa-te’n”, de Quim Packard i Enric Farrés, i “Bibliografia”, de Bárbara Sánchez; o la memòria col·lectiva i la històrica, notable en projectes com “El món dels vencedors”, d’Ignasi Prat i el treball realitzat pel Taller de Ficció del Poble Sec. Per la seva banda, el projecte del col·lectiu Leland Palmer, amb la investigació al voltant de la censura en contextos culturals no desentona gens a nivell conceptual al costat de tota la resta. Per últim, “/” , d’Alba Aguirre, Marta Bonhora, Belén Generelo i Anna Margó, neix d’una investigació sobre les relacions entre l’art i l’educació.

Justament “/” es mostra en l’exposició en forma d’una sèrie de fotografies acompanyada cadascuna d’una breu explicació del què s’hi troba representat. El que tenen en comú totes les imatges és que a nivell formal, la seva composició es pot resumir en una diagonal, que va en la mateixa direcció que el símbol ‘/’, el qual dóna títol al projecte. Des del braç d’un gat xinès de la sort fins a una grapadora o la posició del cos en el moment de fer un exercici físic, junt a molts altres casos, actuen com a entrades d’aquest extens catàleg. La relació de tot plegat amb la investigació que han portat a terme sobre les tensions entre l’art i l’educació no queda clara en les peces que trobem a l’espai expositiu, i falta informació per arribar a comprendre aquests vincles; tot i així, la peça funciona tant a nivell visual com conceptual, pel seu llenguatge en clau d’humor, i per la ràpida connexió que es pot fer entre les imatges.

Al costat, i canviant de tema totalment, trobem una cantonada de la sala amb parets, sostre i terra grisos. És l’espai destinat al material elaborat pel Taller de Ficció del Poble Sec, i en el que s’ha treballat al voltant de la Plaça Navas, un lloc que des de mitjans dels anys 20 fins l’actualitat s’ha trobat contínuament en remodelació. Al llarg de la realització d’aquest projecte, s’ha col·leccionat tota mena de documentació sobre la plaça, com opinions i records dels veïns, fotografies, dibuixos, i plànols de la plaça abans i després de la última remodelació. A més de mostrar-se alguns d’aquests documents i un eix cronològic en el què s’han anat anotant els canvis, en aquest espai també s’hi projecta un vídeo, anomenat “Aquí es aparcamiento”, en el que tres actors truquen a l’empresa propietària de l’aparcament que s’ha construït a sota la plaça i demanen informació sobre la possibilitat d’obtenir certs privilegis per a la compra d’una plaça de pàrquing. El més interessant de contrastar tota aquesta documentació és el fet de veure com es posa de manifest que les opinions d’alguns veïns es contradiuen amb el que mostren algunes fotografies, i de fet, aquest és un dels potencials d’aquest Taller de Ficció, que d’alguna manera ha reconstruït la història recent d’aquesta plaça a través de les diferents veus dels seus habitants, anant més enllà de si aquestes veus són considerades certes o no.

Pel que fa a “Bibliografia”, Bàrbara Sánchez ha realitzat una sèrie d’entrevistes a diferents persones vinculades amb el món universitari (tant alumnes com docents, la gran majoria de Belles Arts), sobre la seva experiència en relació a la bibliografia. És fàcil endevinar que l’autora creu que és un recurs mal utilitzat per part dels professors, i que és possible que la crisi en la que es troba el sistema universitari hagi conduït conseqüentment a la crisi de la bibliografia. Potser és que totes les coses estan en crisi, i la bibliografia no podia ser menys. En qualsevol cas, no s’arriba a una conclusió concreta de què és el que passa, sinó que la bibliografia queda com a quelcom menys valorat del que alguns creuen que hauria d’estar, i en general tothom s’excusa: uns perquè “els alumnes no llegeixen”; i altres perquè “els professors donen un llistat etern de referències sense fer-ne cap comentari i que es fa il·legible”.

El projecte “NO et preocupis pel FUTUR, ocupa-te’n” té lloc en forma d’un cèrcol de plàstic rosa i unes figures o trossos de fang escampats pel terra d’un racó de la sala (un parell també penjades del sostre), i entre ells les lletres ‘NO FUTUR’.

D’una forma també sintètica, encara que ni molt menys tan naïf com la que acabo de mencionar, “El món dels vencedors” de Prat és representat per la fotografia dels afores d’una de les residències de Francisco Franco. El fet que aquests projectes tinguin aquesta presència discreta, simbòlica i més aviat ambígua, es deu al fet que el seu treball es materialitza bàsicament en unes edicions encara no presentades.

El treball del col·lectiu Leland Palmer tampoc es troba de manera física a l’exposició actual, com en canvi sí que va passar en l’Acte I del cicle Ouverture, quan van dedicar un espai a uns fulletons que narraven el cas del tancament de l’Espai Zero1 com un cas de censura, amb un sarcasme tan fi que fins i tot feia mal. De tota manera, tot i no tenir una representació física a l’espai expositiu del seu treball d’investigació al voltant de casos de censura, sí que han portat a terme durant els últims mesos del 2012 una activitat rellevant a la xarxa, al seu web, on han publicat un parell de converses amb Martí Manen, Jorge Luís Marzo i David Santeulària sobre el paper de la censura i l’autocensura en els processos de gestió cultural. El tema que aquest col·lectiu treballa és més que vigent, i per desgràcia, tot apunta a que podran anar sumant casos a la seva investigació, com el recent tancament de Can Xalant, que es recopilarà, en teoria, en una futura edició.