close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Death Valley

Magazine

20 gener 2013

Death Valley

Dijous passat, l’Ángel Calvo Ulloa escrivia sobre Pop Politics al CA2M, i assenyalava que l’exposició pren com a punt de partida la matança de Charles Manson a la casa de Polanski, qui, en una orgia de sang va acabar amb la vida de la seva dona embarassada, Sharon Tate, entre d’altres. A principis dels vuitanta, efectivament, Charles Manson fou un referent de la fi de la utopia hippy, que van recuperar diverses bandes de post-punk y No Wave. En recordem dues que fan referència explícita a aquest moment:

El concert en directe de Siouxsie & The Banshees, que van publicar a l’àlbum “Nocturne” l’any 1983, on versionaven la cançó dels Beatles “Helter Skelter”. El títol d’aquesta cançó va aparèixer escrit amb sang a les parets de la casa d’en Polanski, i va donar títol a una sèrie de televisió sobre la matança. (Nota: el guitarrista de “Helter Skelter” va ser Robert Smith de The Cure)

I la cançó Death Valley 69 de Sonic Youth y Lydia Lunch de 1985, que es refereix explícitament a la matanza de Charles Mason.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)