Dijous passat, l’Ángel Calvo Ulloa escrivia sobre Pop Politics al CA2M, i assenyalava que l’exposició pren com a punt de partida la matança de Charles Manson a la casa de Polanski, qui, en una orgia de sang va acabar amb la vida de la seva dona embarassada, Sharon Tate, entre d’altres. A principis dels vuitanta, efectivament, Charles Manson fou un referent de la fi de la utopia hippy, que van recuperar diverses bandes de post-punk y No Wave. En recordem dues que fan referència explícita a aquest moment:

El concert en directe de Siouxsie & The Banshees, que van publicar a l’àlbum “Nocturne” l’any 1983, on versionaven la cançó dels Beatles “Helter Skelter”. El títol d’aquesta cançó va aparèixer escrit amb sang a les parets de la casa d’en Polanski, i va donar títol a una sèrie de televisió sobre la matança. (Nota: el guitarrista de “Helter Skelter” va ser Robert Smith de The Cure)

I la cançó Death Valley 69 de Sonic Youth y Lydia Lunch de 1985, que es refereix explícitament a la matanza de Charles Mason.