La Biennal de Venècia en 12 apunts

All the World’s Futures és una biennal mastodòntica i bigarrada, que no deixa un moment de respir i que, per descomptat, no deixa indiferent. Una forma de tractar aquesta situació d’acumulació i amb l’assumpció que no és possible veure-ho tot, és deixar-se portar i definir un recorregut en el qual intentar descobrir més que reconèixer. Aquesta és la voluntat d’aquest mini-diccionari que, sobra dir-ho, no pretén ser enciclopèdic.

ANGELUS NOVUS

O el principi de tot. El quadre de Paul Klee del mateix títol, l’àngel de la història que mira al passat, a la cadena d’esdeveniments que dóna lloc a la història, però que es veu impulsat pel futur, per una tempesta que Walter Benjamin va anomenar progrés (a Tesi de filosofia de la història) és el punt de partida d’aquesta biennal, comissariada per Okwui Enwezor. Aquesta necessitat de mirar la història per intentar entendre el present i el futur (un futur bastant descoratjador, per cert) està en l’essència d’aquesta 56a edició de la biennal.

ARBRES

… Cremats, desplaçats, partits, abatuts… són una constant tant en alguns pavellons nacionals com en l’exposició central. Del land art de Robert Smithson als arbres “mòbils” de Céleste Boursier-Mougenot al Pavelló Francès, entre molts d’altres, hi ha un nombre important de propostes que recuperen i actualitzen les preocupacions del land art o l’art povera .

ARENA

És una de les grans apostes d’Enwezor, per subratllar la incidència tant espacial com temporal de l’exposició. Performances, cinema, teatre, discussions, lectures, presentacions i conferències són plantejats com a elements d’activació de l’exposició en el seu desplegament temporal.

ABSÈNCIES

Una breu nota afegida a la guia de la biennal dóna fe d’un parell d’absències a causa de conflictes polític-econòmics: el 16 i el 23 d’abril de 2015, la República Federal de Nigèria i la República de Kenya, respectivament, renuncien a la seva participació degut a la situació d’excepció creada per Boko Haram, en el cas del primer, i a la quasi compra del pavelló per part d’una galeria d’art xinesa amb la intenció d’exposar-hi únicament artistes d’aquesta nacionalitat, en el segon cas

CONTUNDÈNCIA

L’art com a tractament de xoc que no pretén ser amable sinó agitar consciències, sense recórrer necessàriament a la violència ni al crit, ja que de vegades un murmuri pot tenir el mateix efecte. En aquest sentit, la intervenció en els Giardini de Raqs Media Collective o de Raimond Chaves/Gilda Mantilla al Pavelló del Perú, per exemple, poden resultar tan potents com els ganivets clavats a terra d’Abdel Abdeseemed.

DAS KAPITAL

O el quid de la qüestió. Welcome to Marx Reloaded, llegit, interpretat, analitzat, deconstruït o què es fa referència converteix en un dels eixos principals de tota la biennal. En definitiva, economia i treball com a claus per entendre el present i, potser, el futur.

FUTUR HOSTIL

La 56a edició de la Biennal de Venècia evidenciava (especialment durant els dies de visites prèvies de professionals) les contradiccions entre el cru discurs de l’esdeveniment i el glamour de la jet-set de l’art contemporani.

No deixa de ser curiós també com un gran nombre de propostes artístiques giren al voltant de la reivindicació d’uns drets fonamentals, aconseguits a principis de segle o ja als anys 70, i que es troben de nou en perill.

EL REAL

La realitat s’imposa i els conflictes socials i polítics no apareixen només representats. Així, un grup d’ucraïnesos ocupa durant unes hores el pavelló de Rússia, mentre la Fundació Guggenheim és bloquejada per membres de sindicats en protesta per les condicions laborals al Guggenheim d’Abu Dhabi. I les autoritats decideixen tancar la mesquita creada per Christoph Büchel al Pavelló Islandès (a l’Església Catòlica de Santa Maria de la Misericòrdia) per “convertir-se en un lloc de culte i no una obra d’art” (que, d’alguna manera queda completada amb aquesta intervenció).

MÓN GLOBAL

Ja a la Documenta 12 de Kassel, Enwezor es va proposar obrir-se a una gran diversitat cultural, una tendència que ha seguit i fins i tot incrementat a Venècia. I s’agraeix.

PAVELLONS NACIONALS

Qüestionada a principis dels 2000, la idea dels pavellons nacionals torna a ser un tema rellevant no tant per la seva vigència sinó perquè el seu qüestionament es converteix en un tema en si mateix. És el cas del Pavelló de Bèlgica en el qual l’artista Vincent Meessen l’obre a múltiples veus, convidant a d’altres artistes internacionals que posen en primer pla el passat colonial del país i connectant directament amb els moments fundacionals de la biennal.

POSICIONS HISTÒRIQUES

Presentacions extenses d’artistes clau o de referència, com Harun Farocki, Bruce Nauman, Marcel Broodthaers, Fabio Mauri, Chris Marker, Alexander Kluge, Hans Haacke, Robert Smithson o Adrian Piper, entre d’altres, contribueixen a traçar genealogies temàtiques o d’artistes.

VENEZIA

Irreal, incòmoda, excessiva, decadent i parc temàtic, Venècia no és només un teló de fons sinó que per moments contribueix a accentuar els contrastos i les contradiccions entre la realitat i la seva representació.

EXTRA BONUS

Només per ells, ja val la pena la visita a la biennal: l’emocionat record d’Ashes per part de Steve McQueen a l’Arsenale; el subtil diàleg amb l’arquitectura de Heimo Zobering al pavelló austríac; la valentia i el relleu generacional del Pavelló Espanyol amb Martí Manen com a comissari i Francesc Ruiz, Cabello/Carceller i Pepo Salazar com a artistes sota l’ombra del Dalí més mediàtic; les riques referències històriques, musicals i literàries de Graham Fagen al pavelló escocès (com a part dels Esdeveniments Col·laterals) i, last but not least, Hito Steyerl, una de les artistes presents al pavelló alemany, explorant un món en el que les imatges transfereixen la realitat a l’esfera virtual.