close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

La performance que no va ser

Magazine

04 desembre 2012
Marina Abramovic

La performance que no va ser

11 de novembre de 2005, Marina Abramovic repeteix l’acció “Genital Panik” de Valie Export al Museu Guggenheim de Nova York. Marina porta el pèl llarg i no encrespat com Valie; porta uns pantalons negres, no uns texans com Valie; en qualsevol cas, en ambdós tenen la part de la bragueta retallada; Marina com Valie no està depilada; Marina porta botes, Valie no les portava; també vesteix una caçadora de cuir negra creuada, Valie portava una camisa de cuir; Marina empunya un Kalashnikov, no així Valie; i Marina està en un museu, no en un cinema porno.

L’any 1979, Valie Export explica a Ruth Askey com va ser la performance: “Genital Panik va ser una performance que vaig dur a terme en un teatre de Munich, que exhibia pel·lícules porno. Portava un suèter i pantalons amb l’entrecuix completament retallat. Portava una arma. Entre pel·lícula i pel·lícula vaig explicar al públic que havien vingut a aquest teatre en particular per veure aquestes pel·lícules sexuals. Ara, uns genitals reals estaven disponibles i podien fer-los-hi el que volguessin. Jo baixava poc a poc pel passadís, encarant-me a la gent. No em movia en cap sentit sexual. Baixava pel passadís i apuntava als caps del públic. Tenia por i no sabia el que em podrien fer. Segons em movia pel passadís, cada fila d’assistents s’aixecava lentament i abandonava el teatre. Per a ells, fora del context de la pel·lícula, era totalment diferent connectar amb un símbol eròtic en particular.”

No hi ha documents de l’acció de Valie Export al cinema porno de Munich. Si, una sèrie de fotografies de Valie Export amb pantalons texans amb l’entrecuix retallat, una arma que sembla de joguina, el cabell encrespat, sabates de tacó baix i una camisa de cuir. Les fotografies les fa Peter Hassman l’any 1969 en un estudi i en el pati exterior del mateix estudi de Munich.

Quan Roswitha Mueller torna a entrevistar a Valie Export per al llibre “Valie Export/Fragments of the Imagination” de 1994, l’artista nega que mai hagués estat en un cinema porno amb els pantalons retallats a l’entrecuix i una arma, que la seva presència en un teatre o en un cinema porno forma part de les històries apòcrifes sobre “Genital Panik”.

http://www.davidgtorres.net

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)