La televisió és cultura

Dilluns Ángel Calvo recordava el mític “Rock my religion” de Dan Graham en un espai autogestionat de Porto, Uma certa falta de Coerência. Si algú encara no ha vist el vídeo o simplement vol passar una hora de diumenge re-visitant-lo, aquí el trobareu . No cal esperar que sigui programat. Aquest és el significat de la televisió a la carta que implica internet com un possible espai per a la circulació del coneixement. I que permet, en aquesta setmana en què s’ha discutit tant sobre la televisió pública i molt poc sobre models de televisió, recuperar algun moment en què televisió i cultura no estaven renyits. Arsenal és un d’aquests programes mítics que permetia repensar la imatge -abans que les entitats de gestió sobre drets d’imatge lluitessin contra la cita, el collage i el talla-i-enganxa, veritables estratègies del pensament contemporani- i elaborar autèntiques peces que sense pudor podem col·locar a l’estela de “Rock my religion”. Darrerament, Manuel Huerga ha anat recopilant al seu web els diversos programes. Parlant de collage, talla-i-enganxa, cita i pensament contemporani, rescatem el titulat “La terra de les 100 danses”.

Per cert, Bibiana Ballbè, no sabem si és entretingut, però segur que és cultura i televisió.