Manifesta i Documenta estan al caure. I Art-Basel.

El temps va molt ràpid i, de nou, ens trobem ja davant dels grans esdeveniments. Sembla que era ahir quan obria Frieze New York, la Biennal de Berlín, la Triennal de París… espera, doncs sí, va ser ahir. El calendari internacional és un no parar d’importants festivitats i punts de trobada. Però els grans clàssics ara arriben. Manifesta segueix sent aquesta proposta que era l’opció “diferent”. Documenta és el far, si tot va bé, durant un bon període de temps. I Art-Basel també, amb els seus collectors i els seus jets privats i les decisions que es prenen.


Però tant Berlín com París estan complicant les coses. París, amb un ex-Documenta de la talla d´Okwui Enwezor, oferint un context per a les idees en una societat global. Berlín, amb un Artur Żmijewski que ha passat directament a l’acció. És a dir, que ja tenim les idees, amb la reflexió i la distància-proximitat, i l’acció, amb la manotada sobre la taula i la proximitat-distància. La pressió per als següents és forta.


I amb tant gran esdeveniment ens ho posen difícil per acostar-nos correctament a les propostes i destinar el temps necessari a repensar els continguts, a analitzar críticament el que hi ha i, en definitiva, a créixer junts. També amb tant gran esdeveniment que ens envolta ens preguntem si no renaixerà el desig davant d’allò proper, allò assumible, davant del treball en art de tu a tu, quan és possible establir un diàleg i que una persona estigui a l’altre costat.



En aquest número d’A*Magazine ens acostem a la Triennale de París de la mà de Manuel Segade, Saioa Olmo entrevista al comissari de la Biennal de Berlín, Rosa Naharro es pregunta sobre l´eventualització galerística a Madrid a partir de Jugada a Tres Bandas i David G Torres recorda la relació entre el teatre i l’art a partir d’una obra de Roger Bernat.