Memòria feminista a l’Argentina i a Espanya. Un mar en continu moviment

Al Centro Cultural de España en Buenos Aires (CCEBA), des del 2 d’agost fins el 21 de setembre d’enguany es presenta la mostra Recuperar la memòria. Experiències Feministes des de l’Art: Argentina i Espanya. Curada per Juan Vicente Aliaga (Espanya) i María Laura Rosa (Argentina), aquesta exposició reuneix dues experiències feministes distants i properes -unides per l’Atlàntic- sobre les lluites socials de dones i el reiterat intent d’emmudiment per part dels diferents règims de govern d’ambdós països. Amb ella, el fil històric de l’esdevenir de dones actives i activades per la transformació i els canvis socials per la defensa dels seus drets i que agafen la història per les banyes, es troba avui present a Buenos Aires.

Les històries, les memòries i les cartografies poden construir-se des de molts llocs i posicions, i encara que ja fa temps que la presència de la dona va irrompre a l’escena -tant teòrica com artística i política-, no abunden els relats d’experiències explicades per dones i de dones. L’artista espanyola Anna Navarrete i el col·lectiu argentí de Mujeres Públicas comparteixen l’espai del carrer Paraná sense discontinuïtat. A l’entrada de la instal·lació, Anna Navarrete exposa una (una altra) història espanyola -no sempre explicada- amb les obres ‘Una, Grande y libre‘ (2013) i ‘Nadie se acuerda de nosotras mientras estamos vivas. Muerte, represión y exilio (1931-1941)’, (2010). Amb la seva investigació històrica, en aquesta última obra recorda les dones republicanes silenciades pel franquisme, així com els nens apropiats, els nens de la guerra, la presó i l’exili, destacant la violació dels drets humans sofert per la barbàrie feixista i patriarcal. Si bé la seva referència és a les dones republicanes, amb aquest work in progress fa un homenatge al naixement feminista espanyol i a les dones i nens que van suportar aquell horror més enllà de la consciència de les ideologies declarades. Mentrestant, a Una, Grande y libre‘ en format de baralla espanyola de gran dimensió, denuncia homes i dones -amb nom, cognom i activitat- protagonistes i promotors de la revolta contra la II República. Simbolismes si que n’hi ha.

Continuem pel camí proposat. En un altre to, però no per això més distès, el grup feminista Mujeres Públicas presenta ‘Assaig per a una cartografia feminista’ (2013). Les artistes activistes ens submergeixen en un recorregut per la pròpia història d’un feminisme descentrat a la ciutat de Buenos Aires. Recorregut que passa alhora a l’espai de la instal·lació i en el procés de la creació de l’obra. La cartografia comença amb una investigació centrada en les fites consumades per dones des de 1830 fins a l’actualitat, seguida per la creació d’un mapa “imaginat i desitjat” d’una cartografia feminista. Les petjades femenines prenen cos per convergir en dos vídeos que recorren aquests llocs (exposats com una videoinstal·lació). En efecte, les activistes no deixen aquesta informació immòbil i registren en un dels vídeos l’actualitat d’aquests llocs simbòlics, mentre que per a l’altre proposen una visita guiada per a dones per aquests indrets de la ciutat recitant pel megàfon a la via publica les experiències passades per altres dones -documentat el dia 4 de maig de 2013. Empremtes de dones que recorren un mapa més subjectiu que cartogràfic, on la història viva recupera la memòria –re-significada- del feminisme actual.

La reflexió és imminent. L’experiència de les dones en lluita per l’opressió, la conquesta dels seus drets i la seva veu en la vida pública uneix aquestes històries dispars, on el dret a la memòria històrica torna a bifurcar les seves semblances. La memòria i el record flueix pels carrers i les institucions portenyes, mentre que a Espanya certs fantasmes es resisteixen a l’exhumació de la seva pròpia memòria. És hivern a Buenos Aires, el refugi sembla que és mantenir la memòria activa, i en aquest cas té cos de dona.