close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

27 novembre 2012
L1050482_Large_.jpg
Meta-Monumental Garage Sale. Martha Rosler al MoMA

Xavier Acarín

Hi ha de tot, des de perruques a banderes, i per si fos poc, Martha Rosler també va ser-hi present, en una espècie de rèplica a la Abramovic, just en el mateix espai del MoMA. Quan Martha Rosler es va mudar a Califòrnia a finals dels seixanta, va descobrir els garage sales, aquesta expressió de micro-economia barrejada amb el dret inalienable de vendre tot el que tens al carrer o en el teu propi garatge.

La van sorprendre els garage sales, no tan sols per la recuperació del valor (d’ús i monetari), sinó també per la relació diferent que es generava entre individu i comunitat. Quin lloc millor per organitzar una venta de trastos vells que en un espai expositiu? I més encara si aquest lloc es diu MoMA i té tints de centre comercial. En traslladar el garage sale a la galeria, en aquest atri central de la bèstia del cub blanc, Rosler proposa al visitant desfrenar aquest impuls tan participatiu de quedar-se amb tot allò que un desitja. I com ella mateixa defen, aporta certa llum a la repressió habitual en l’art –d’aquesta part del món-, de la qüestió del valor i el canvi, l’ús i el treball.

A l’esdeveniment original, de l’any 1973, realitzat a la a galeria del Departament d’Arts Visuals de la Universitat de Califòrnia de San Diego, Rosler va incloure-hi imatges de Playboy, una gravació amb meditacions sobre el capitalisme, alguna carta personal, vells diafragmes i roba de bebè. Aquesta vegada hi inclou fotografies de les passades edicions, junt amb pantalles on ens hi veiem en temps real. Entre la pràctica feminista i el happening, entre la crítica artística i la producció d’experiència (desig, consumisme, relació, interacció, memòria, comunitat), el que aquesta instal·lació-performance centralitza és la relació amb l’objecte, capaç d’atraure’ns i de contenir un traç d’història concreta.

En aquest sistema on els objectes apareixen i desapareixen en un procés misteriós, ja sigui la fàbrica des-localitzada o la brossa reciclada, la sensació de desafecció, d’usar i tirar, alimenta la nostra condició consumista post-fordista. La culpa, en convertir en fetitxe un objecte produït en massa, i la vergonya de saber que els tomàquets són fruit de l’explotació, el calçat de l’esclavisme infantil i els iPhones de la sang de la classe treballadora xinesa, regiren les nostres consciències fins al proper tuït. És aleshores quan organitzar xarxes de re-aprofitament, posant remei a la ferida ètica amb el vintage, o amb l’efectiva i sostenible relació entre productor i consumidor, facilita l’enteniment de tota la cadena productiva a més de garantir una relació directa i responsable de les parts implicades, contrariant l’esquema de producció que sembla imposat per a seguir comprant coses, sense parar atenció al seu origen, el seu dany ambiental o la seva vida útil.

Podríem per ventura traslladar aquest itinerari a l’art? Elaborar xarxes de participació a la producció i garantir un sou al productor primari? Consum responsable en l’art?

La identificació amb l’objecte, evident a Garage Sale, passa a ser el detonant que propicia l’intercanvi, la relació, però no la fi en sí. No és el mateix ebay que un cara a cara amb la persona que t’està venent l’últim rellotge del seu avi. Recarrega el rellotge d’una significació que és a la vegada arxivada per el comprador, i des d’aquell moment, no és segur si aquest està comprant un rellotge o la història de l’avi. El mateix mecanisme que ha estat absorbit i serveix de base per la coneguda “experience economy”.

Detalls tècnics: els diners recaptats es donaran a organitzacions sense ànim de lucre segons criteri de Martha Rosler. A la pàgina web del projecte hi ha un livestreaming i s’hi pot trobar una publicació, “Garage Sale Standard”, amb més informació. Totes les persones que compren seran fotografiades per un fotògraf de bodes, batejos i comunions. Garage Sale va viatjar en el seu moment amb la retrospectiva de Rosler a diverses ciutats, entre elles, va recalar al MACBA de Barcelona, en aquell ditxós 1999.

Xavier Acarín està fascinat amb l’experiència com a motor de la cultura contemporània. Ha treballat per centres d’art i organitzacions culturals tant a Barcelona com a Nova York, amb especial atenció a la performance i la instal·lació.

Publicacions

27 novembre 2012

Meta-Monumental Garage Sale. Martha Rosler al MoMA

05 novembre 2018

Dancing in the Street

30 abril 2018

Maigs

12 març 2018

Feminazis?

30 octubre 2017

Els joves no moren mai

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)