close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

08 març 2013
Black Tulip - en acción
Metres, llenya i cendres. Una acció de Black Tulip a Halfhouse

Anna Dot

S’havien de trobar tots el passat divendres per anar a buscar l’arbre, però el mal temps i el pressentiment d’un mal camí els va fer retardar-ho a dissabte; i aleshores sí: van quedar a les nou del vespre per distribuir-se tasques i començar a enfilar muntanya amunt, fins on hi havia l’arbre.

Un tronc d’aproximadament tretze metres de fusta de pi i branques amb pinyes, els esperava ajagut al terra, al costat del camí. Ben calçats i armats amb llums frontals i guants de goma, la vintena de persones va agafar l’arbre i va comença a desfer el recorregut, pendent avall; per un camí estret de pedres i fang primer, i entre cotxes i bicis després.

Diuen que aquesta vegada tots ells són Black Tulip. També diuen que des de les cases que hi ha al peu del funicular de Vallvidrera, es podia veure a estones un cúmul de llums que baixava lentament d’entre els arbres, tot aproximant-se. I era així, el tronc mort es dirigia de dret a una d’aquestes cases.

Després d’haver superat la part més difícil i arriscada, en la que els tretze metres d’arbre tallaven de manera perpendicular la carretera; finalment el pi entrava per una de les finestres de Halfhouse, travessava l’habitació i es posava directament a la llar de foc. El tronc, el doble de llarg que l’habitació en la que s’havia introduït, treia la seva copa per la finestra impedint així tancar aquesta obertura de la casa i configurant una escena certament surrealista però del tot real. Eren quarts de dotze de la nit i el foc de la xemeneia començava a consumir l’arbre, un procés que duraria sorprenentment menys d’una setmana (07/03/2013, 04:39h : 0 metres) i que aniria acompanyat de moltes anades i vingudes al bosc, a buscar llenya; de molts visitants a Halfhouse i d’una continuada vetlla. Diuen que tothom qui ha vetllat l’arbre, és també Black Tulip.

Durant el procés, l’espai protagonista de Halfhouse ha estat l’habitació de la llar de foc. Amb cadires a banda i banda del tronc, que amb forta presència escultòrica dividia pel mig la cambra, aquest espai s’ha convertit en el punt de trobada, mentre que la sala que normalment es dedica a l’exposició d’obra artística ha adquirit el rol de dormitori, ple de sacs de dormir i motxilles d’aquells que han acompanyat el tronc fins la consumació del seu final.

El ritme al que es cremava la fusta marcava el compàs del temps dins de Halfhouse, que no es comptava en minuts o hores, sinó en metres, llenya i cendres.

L’acció ha consistit en un ritual del fer, que partia del plantejament d’anar a buscar un arbre mort, caigut al bosc, i entre una vintena de persones portar-lo a peu fins a un context expositiu, entrar-lo per la finestra fins la xemeneia i vetllar la seva incineració. I no només plantejar-s’ho, sinó el més important: fer-ho. Fer-ho i utilitzar la xemeneia d’una manera incorrecta, utilitzar la casa per a alguna cosa que suposadament no servia i mostrar, una vegada més, que l’art s’elabora a sí mateix, configurant les seves pròpies nomenclatures, i que pot auto-legitimar-se pel simple fet d’anomenar-se a sí mateix com a allò que és.

Durant tot el procés no he pogut deixar de pensar en el vaixell de vapor que Werner Herzog va fer moure per un turó en el rodatge de “Fitzcarraldo”, l’any 1982.

Anna Dot va néixer un diumenge d’abril. És de Torelló i treballa entre dos móns que no pot percebre per separat: el de la producció artística i el de la reflexió sobre els contextos artístics per mitjà de l’escriptura.

Publicacions

08 març 2013

Metres, llenya i cendres. Una acció de Black Tulip a Halfhouse

31 desembre 2019

Disseny amb veu de dona

01 octubre 2018

De trobar pedres

25 setembre 2017

Silenci de fons

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)