close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Momentos de cambio. Ya.

Magazine

02 juny 2010

Momentos de cambio. Ya.

Todo se viene abajo. El modelo no se aguanta. Hasta aquí podíamos llegar. Podríamos estar hablando tanto del sistema político global, de economía, de ferias en Madrid u otros lugares, de bienales y su multiplicación o copia, o de cómo se reparten las becas desde la desconfianza.

Es necesario repensar las cosas, buscar otros modos y cortar por lo sano cuando sea la mejor opción. Y aquí, de nuevo, un papel que toca asumir: el de replantearlo todo, el de dar opciones, el de ser constructivo que no colaboracionista. Después otros tendrán que escuchar, algo que parecía inecesario desde algunas instancias que han perdido todo contacto con la realidad.

En este número de A*DESK publicamos artículos que analizan opciones. La bienal del Whitney de la mano de Xavier Acarín, la situación en ARCO por parte de Rosa Naharro, el papel del coleccionismo por Marcela Römer, y Paloma Checa escribe sobre la propuesta expositiva “Fetiches críticos” en el CA2M en Móstoles.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)