Nostàlgics i sincers

I.

Fa dues setmanes que visc en un hotel a Alabama. El meu hoste favorit és un tigre que es passeja pel lobby fent abraçades als fans d’un equip universitari de futbol americà. Hi ha fets que es converteixen en records desitjables en el mateix moment que succeeixen.

II.

Era més nostàlgica als vint que als trenta-quatre, quan hi havia menys coses que trobar a faltar i més futur per davant. No crec que això sigui una cosa paradoxal o incomprensible; el caràcter reconfortant que solem associar a la recol·lecció de fets ja viscuts explica bé per què algú triaria allò conegut davant allò incert. Als vint tenia, d’alguna manera, més per decidir i, per tant, més capacitat per equivocar-me. Jo vaig optar per la bellesa que tenen certes formes de control.

S’ha escrit i pensat molt sobre com la nostàlgia suposa una idealització del passat i els perills d’autoengany que comporta aquest fals control. El nostàlgic no només corre el risc de cometre una fallada epistèmica en embellir el passat; hi ha alguna cosa encara més problemàtica, que té a veure amb un anhel que immobilitza i impedeix suportar responsabilitats presents. No voler actuar per prevenir la pena converteix el nostàlgic no només en un subjecte insinerat, sinó també en una mica ètic.

Per a Svetlana Boym (2001), hi ha una manera d’entendre la nostra relació amb el passat que no converteix la nostàlgia en una emoció problemàtica. Boym fa referència a un tipus de nostàlgia que, en lloc de centrar-se en el retorn a un moment passat, és conscient de l’irrecuperable de l’experiència viscuda. Aquesta nostàlgia reflexiva se centra en narratives personals en les que el subjecte participa activament en la reconstrucció i interpretació del seu passat. A més, no busca restablir el passat, sinó que simplement troba plaer a la distància sense un interès real a assolir-lo. Més que un intent d’evasió, pretén recuperar una manera de veure el món. Aquí no es comet l’error de “comparar temps” (Scott A. Howard, 2012); és a dir, de comparar una situació actual amb una passada. Hi ha un respecte i independència pel que vam ser i el que som.

El més important és que qui experimenta aquest tipus de nostàlgia reflexiva és capaç d’admetre que, de vegades, el passat va ser diferent de com el recorden. Tenen la capacitat de reconèixer que no tot va ser tan lluminós i que no érem tan bones. Per aconseguir-ho, han de fer servir un vidre ben net per apreciar el veritable valor del passat. Això no és una tasca fàcil, és clar. Peter Goldie (2003), filòsof de les emocions, ho explica molt bé. Per a Goldie, mirar enrere és una operació amb un alt risc de contaminació. Això és perquè en recordar, ens convertim en jutge i part de les nostres memòries. Això significa que apareixem com a part del contingut del que recordem i que, alhora, els nostres propis pensaments i sentiments presents modelen i afecten aquesta memòria. Ser conscient de com el nostre sistema de valors actuals pot alterar el passat és una tasca per al nostàlgic, que no és només reflexiu, sinó també sincer.

Són nostàlgics i sincers: Joseph Cornell, Sophie Carrer, Jonas Mekas, Charlie Brown, Lotte Laserstein, Ramon Gaya i Milena Busquets quan escriu sobre els estius a Cadaqués.

III.

No sé si ho recordarà, però amb set anys li vaig regalar una bossa de mà. Aquesta era una bossa inspirada en una dona en particular. Un Kelly, un Lady Dior, un Birkin i ara un Marín. Una bossa que en realitat era una capsa de sabates folrada amb uns dibuixos de margarides gargotejades amb retolador. Un tros de llana generós funcionava com nansa. Ni pràctic, ni impermeable. Però amb espai suficient per guardar totes aquestes bogeries que les famoses ensenyen a la càmera als “what’s in your bag” de Vogue. Moneders, pinces dels cabells, flascons de perfum o l’ampolla de ginebra d’Emma Watson. Em vaig agafar una rebequeria de pegar patadetes a terra quan vaig veure que es resistia a treure’l al carrer a passejar. No sé bé què va ser d’aquella bossa sabatera, però durant un temps la vam fer servir per guardar cintes de casset. Algunes d’aquestes cintes contenien enregistraments casolans d’un programa de ràdio imaginari. La secció estrella del programa era un comunicat meteorològic en què informàvem exclusivament del temps del dia anterior. No teníem la tecnologia necessària per predir el que passaria així que vam optar per informar els nostres oients del passat. Molts anys després descobriria que els diaris suecs també et recorden si ahir va nevar.

IV.

La nostàlgia és una emoció purament estètica. Al seu centre hi ha un plaer desinteressat que no té res a veure amb finalitats pràctiques o morals. A més, el nostàlgic sincer té tres virtuts que comparteix amb l’esteta: atenció, sensibilitat i coratge. El nostàlgic observa el passat de la mateixa manera que l’esteta analitza el bell, amb la vulnerabilitat de qui comprèn que l’acte de recordar i apreciar no està sota el seu control, conscient que aquests actes poden arribar a transformar-lo en revelar-ne una part del món que desconeixia.

V.

El nostàlgic té la capacitat de partir la vida en dues. El lloc exacte on decidim dividir entre ‘l’ara’ i ‘allò d’abans’ diu molt de nosaltres. Per a alguns, això serà el quiosc de la cantonada i tots els caramels que es podien comprar amb cinc duros, mentre que per a altres, la referència serà el temps abans que sorgissin dolors i penes concretes. Tinc la teoria que no es pot empatitzar amb el nostàlgic (Martínez Marín, 2019). La nostàlgia envia invitacions personals. És autoreferencial i no permet ser compartida. Per tant, la nostalgia s’asseu més a prop de l’enveja i de la culpa que de l’alegria o la tristesa, que són emocions altament contagioses. Això no vol dir que no puguem trobar semblances amb les biografies dels altres; al final tots trobem a faltar alguna cosa que és estimada o apreciada, però el perquè és apreciat respon a raons personals i moltes vegades incomprensible per als altres.

Museum of Wonder, 2023, Seale (Alabama)

Referencias

Boym, S. (2001). The Future of Nostalgia, Nueva York: Basic Books.
Goldie, P. (2003). One’s Remembered Past: Narrative Thinking, Emotion, and the External Perspective, Philosophical Papers, 32 (3), 301-319.
Howard, S.C. (2012). Nostalgia, Analysis, 72 (4), 641-650.
Martínez Marín, I. (2019) Robinson and Self-Conscious Emotions: Appreciation beyond (fellow) feeling, Debates in Aesthetics, 14 (1), 74-94.

(Imatge de portada: Lotte Laserstein, Kväll över Potsdam, 1930, Staatliche Museen zu Berlin, Nationalgalerie)