Part 1: La mirada patriarcal

Una discussió convincent pot resultar de la fusió d’artefactes històrics i innovació contemporània en una època en què la tecnologia canvia constantment la manera d‘expressar l’art. Per tal d’examinar les narratives existents en els camps del feminisme i el fetitxisme, Ruth Patir, una artista visionària, revisa el passat a través de pel·lícules en 3D i artefactes arqueològics. El conjunt de treballs de Patir ens repta a considerar com l’arqueologia i el saqueig colonial s’utilitzen per recolzar i refutar les narratives actuals, provocant una reflexió sobre les intricades relacions entre el passat i el present.

“Marry Fuck Kill”, 2019
https://vimeo.com/347233017
password: onlyyou

“Marry Fuck Kill” (2019) és una peça destacada que mostra el talent de Patir. La interessant fusió d’arqueologia i tecnologia d’aquesta peça pot semblar inicialment fora de lloc. La pel·lícula juxtaposa artefactes històrics amb artefactes tecnològics actuals mitjançant el trasplantament de figures arqueològiques, en particular les figuretes del pilar de Judea, a l’entorn modern. Les deesses de la fertilitat i la maternitat de l’època de Judea estan representades per aquestes figures, que van ser descobertes durant les excavacions arqueològiques aIsrael. Es distingeixen per la seva configuració característica del pit i pilar. Però la inventiva de Patir es basa en com maneja aquestes estàtues. Ella dona vida a aquests artefactes de terracota a través de l’animació, transformant-los en vehicles per a les veus de persones vives.

La mare de l’artista actua com un conducte inesperat per a aquests éssers llegendaris, donant-los humor i vida. En un gir curiós dels esdeveniments, Patir entrevista la seva pròpia mare, que reflexiona sobre les seves experiències anteriors mentre teixeix temes de gènere, cura, treball i tecnologia. A mesura que la mare de Patir entra en conflicte en adonar-se que la seva aparició en el vídeo es deu principalment al seu gènere, en lloc de la seva singularitat, un aspecte sorprenent d’aquesta història es fa patent. La tensió entre l’objectificació passada de les dones i l’impuls actual d’apoderament es captura en aquesta juxtaposició.

És un esforç descobrir les històries no explicades, humanitzar els artefactes, i desafiar la funció mateixa que tenen per formar la consciència col·lectiva. “Marry Fuck Kill” ens anima a explorar el potencial narratiu dels objectes atrapats en els annals de la història.

La implicació de Patir amb la Col·lecció Dayan, una col·lecció immensa d’antiguitats que originàriament pertanyien a Moshe Dayan, una figura israeliana divisiva i extravagant, va tenir una influència significativa a la seva obra. Dayan, que va guanyar notorietat per la seva participació en la Guerra del Yom Kippur, va reunir aquesta col·lecció, sovint a través de maneres il·legals. L’anàlisi d’aquesta col·lecció per part de Patir és la base d’una investigació més àmplia de la fetitxització i l’objectificació de dones tant en situacions històriques com contemporànies.

Ruth Patir, “Love Letters to Ruth”, 2018, fotograma

“Love Letters to Ruth”
https://vimeo.com/291141728
Password: love and marriage

A “Love Letters to Ruth” (2018), Patir explora la personalitat matisada de Moshe Dayan, un general reconegut que conservava una col·lecció d’artefactes antics. Ella emfasitza el masclisme de Dayan i l’omnipresent cultura militar dels homes israelians convertint-lo en un avatar 3D. Les cartes privades de Dayan —originalment dirigides a la seva esposa Ruth— són modificades per dirigir-se a Patir, emfatitzant les inquietants similituds entre el seu nom i el de la dona de Dayan, així l’obra desenvolupa una profunditat de múltiples capes.

Però l’èmfasi de Patir en les figures femenines de la col·lecció de Dayan dona al seu art una nova profunditat. L’artista destrueix el context històric que redueix aquestes figures a objectes ornamentals de desig donant-los veu i agència. Aquesta reclamació del poder és tant una afirmació feminista com una resposta a l’explotació colonial. Una tècnica eficaç en la caixa d’eines artística de Patir, l’anacronisme permet una interacció divertida però angoixant entre el passat i el present, trencant així la bretxa entre els espectadors dels artefactes actuals i antics.

A través de la visió artística de Patir, som transportats a un món on les línies entre passat i present són fluides. Patir es mou sobre el complicat terreny de la relació de la construcció narrativa amb l’arqueologia. A diferència dels artistes israelians anteriors que van utilitzar artefactes del passat per promoure un sentiment d’identitat nacional, Patir segueix un camí diferent. Desafia les narratives establertes centrant-se en el que és infrarepresentat, no escoltat i silenciat.

L’art de Patir és un senyal punyent que les narratives que construïm del passat no són estàtiques; evolucionen i es transformen a mesura que ens comprometem amb ells en una societat que encara s’ocupa dels efectes del colonialisme. Ruth Patir ens anima a reconsiderar críticament les narratives que heretem i a repensar el potencial d’agència i empoderament en contextos històrics a través de la seva integració innovadora de la tecnologia, l’arqueologia i el feminisme. El seu treball és un exemple de narració dinàmica, que ens mostra com fins i tot els artefactes més antics poden tenir significat i ressonància en la xarxa de narratives contemporànies.

Escrit per Rebecca Routman, amb Adam Broomberg, Melanie Pyne i Dahab Kashi. En nom d’Artists + Allies x Hebron (AAH). AAH són Issa Amro (Hebron)  & Adam Broomberg (Berlin).

 Referències: