Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Després de més de cinquanta-cinc anys de control militar israelià, Cisjordània i la vella ciutat d’Hebron s’han transformat en la quimera per excel·lència del militarisme en l’era digital. Des de sensors de moviment i calor, escàners de plaques de llicència, i 24/7 CCTV fins a tecnologies avançades de reconeixement facial algorítmic, Hebron és similar a una fantasia orwel·liana, on la mirada única i malèvola d’una torre de vigilància militar es desplega en un conjunt de dispositius de monitoratge electrònic impulsat per ordinadors i codis.
El 2021, el Washington Post va trencar la història reveladora de la nefasta tecnologia de reconeixement facial, Blue Wolf. Blue Wolf utilitza tecnologia de telèfons intel·ligents per capturar imatges de cares palestines i aparellar-les amb una base de dades biomètrica coneguda com a Wolf Pack que conté perfils de pràcticament tots els palestins de Cisjordània. Aquesta base de dades inclou fotografies de les persones, les seves històries familiars, educació i una puntuació de seguretat per a cada persona. L’aplicació telefònica parpelleja en diferents colors per alertar els soldats si cal detenir, arrestar o deixar sola una persona. S’ha desenvolupat una aplicació civil per a telèfons intel·ligents, White Wolf, per a l’ús dels colons jueus a Cisjordània. Tot i que als colons no se’ls permet detenir persones, els voluntaris de seguretat poden fer servir White Wolf per escanejar una targeta d’identificació palestina abans que aquesta persona entri en un assentament. A més de Blue Wolf, l’exèrcit israelià ha instal·lat càmeres d’escaneig facial a la ciutat dividida d’Hebron per ajudar als soldats en els punts de control a identificar els palestins abans que presentin les seves targetes d’identificació. Una xarxa més completa de càmeres de televisió de circuit tancat, anomenada “Hebron Smart City”, proporciona un seguiment en temps real de la població de la ciutat, fins i tot presumptament veient-se les cases dels palestins.
“Si bé els països desenvolupats d’arreu del món imposen restriccions a la fotografia, el reconeixement facial i la vigilància, la situació descrita [a Hebron] constitueix una violació severa dels drets bàsics, com el dret a la privacitat, ja que els soldats estan incentivats a recollir tantes fotos d’homes, dones i infants palestins com sigui possible en una mena de competició”, va declarar Roni Pelli, advocat de l’Associació per als Drets Civils a Israel.
Els canvis polítics i econòmics globals més amplis han legitimat sistemes de vigilància militar com Blue Wolf i tenen els seus orígens en l’adveniment del capitalisme de vigilància. En contextos colonials, aquest sistema es transforma en el domini del que sovint s’anomena “capitalisme del terror”, proporcionant les demandes capitalistes de dades i mà d’obra barata per articular i realçar els objectius de la dominació colonial. Múltiples estudis etnogràfics arriben a la conclusió que aquesta metodologia de la colonització, entre les poblacions minoritzades (considerades al marge de la protecció dels drets civils), crea despossessió, explotació i turment sociopsicològic.
“Les càmeres només tenen un ull: veure els palestins. Des del moment en què surts de casa fins al moment en què tornis a casa, estàs a la càmera.”- Issa Amro, defensor palestí dels drets humans de l’ONU i cofundador d’Artists + Allies x Hebron.
Artists + Allies x Hebron (AAH) va ser fundada per Issa Amro (b. 1980) un activista palestí amb seu a Hebron, Cisjordània. És el cofundador del grup de base Youth Against Settlements. Amro defensa l’ús de la resistència no violenta i la desobediència civil per lluitar contra l’ocupació israeliana dels territoris palestins. El 2010, va ser declarat “defensor dels drets humans de l’any a Palestina” per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR). Entre les seves moltes altres responsabilitats com a activista, dirigeix AAH junt amb l’Adam Broomberg. L’objectiu de l’AAH és cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la situació a Hebron H2 de dues maneres: en primer lloc, mitjançant la difusió de projectes elaborats a H2 cap a l’exterior a una xarxa internacional de llocs culturals i les seves plataformes digitals. En segon lloc, portant a Hebron a membres reconeguts del món de l’art, per a reunir-se amb artistes i activistes locals i obtenir una comprensió creïble de la situació sobre el terreny.
Des de les muntanyes d’Hebron al sud fins a la Galilea al nord, dos grans paisatges prevalen intermitentment: boscos de pins de coníferes i oliveres caducifolis. Aquests arbres són emblemàtics de la llarga i desgastada lluita per la propietat de la terra entre les dues nacions d’Israel i Palestina. Els boscos de pins de coníferes són el símbol totèmic de la identitat israeliana, basant-se en narracions històriques de cultiu d’una cornucòpia sagrada i característica de la societat civilitzada europea. L’olivera exerceix un paper totèmic similar per a la identitat palestina, la cultura, la resistència, la sobirania agrària i la tradició intergeneracional. La collita d’olivera a Palestina té lloc cada any a la tardor, la qual cosa fa que aquesta època sigui crucial en la vida de moltes famílies palestines. Entre l’agost de 2020 i 2021, més de 9.300 oliveres van ser destruïdes a Cisjordània. Des de 1967, un total de 800.000 oliveres palestines han estat destruïdes per les autoritats i colons israelians, algunes de les quals tenien quatre mil anys.
La nostra estratègia contra la vigilància coopta la tecnologia de vigilància, però amb un propòsit radicalment diferent: aquesta mirada electrònica no busca controlar, castigar o infondre por. Contràriament, és un intent de construcció comunitària i servei. AAH va instal·lar càmeres de vigilància especialment dissenyades amb Raspberry pi i les va instal·lar en oliveres de propietat palestina no disputades. Les imatges es transmeten a diverses institucions artístiques i llocs web de tot el món. La imatge meditativa de diverses oliveres de centenars d’anys movent-se suaument pel vent, és alhora simbòlica, però també pràctica; les càmeres respecten les espècies endèmiques més antigues de Palestina, al mateix temps que fomenten el sentit de la pràctica transparent i la gestió internacional.
Abans de la campanya anual de recol·lecció d’olives d’Hebron, que se celebrarà entre el 22 d’octubre i el 15 de novembre d’enguany, es van incendiar quatre oliveres que s’estima que tenen milers d’anys, situats al voltant de la casa d’Amro a Tal Rumeidah, des de la cavitat del tronc. Els atacs a les oliveres són sovint accions de grups de colons extremistes de dretes que implementen actes de violència contra la naturalesa i la comunitat a Hebron. Els atacs amb etiquetes de preus és un terme utilitzat per a atacs de venjança com a forma de càstig per decisions governamentals que semblen oposar-se a les agendes de dretes. La temporada de collita és un adhesiu econòmic i intergeneracional clau per a la sobirania cultural i fiscal. Molts palestins es retiraran dies del treball per a passar temps amb els seus familiars, veïns i amics per a donar suport a la seva estreta connexió amb les seves tradicions culturals i de la seva terra. Entre 80.000 i 100.000 famílies depenen d’olives i productes subseqüents per als seus ingressos primaris o secundaris. El nombre i intensitat dels atacs als arbres augmenta exponencialment durant la temporada d’olivera. Els paisatges aparentment estàtics i muts s’imbueixen en les narratives del personal militar, arquitectes, agricultors, colons i funcionaris del govern per expressar la dinàmica cultural, econòmica i legal que continua configurant i remodelant els mateixos paisatges.
A partir d’aquest moment, s’ha creat un recaptador de fons per ajudar a Amro en la protecció d’aquests arbres antics i sagrats que és pot trobar aquí. Les càmeres d’AAH es reinstal·laran per a la temporada d’Harvest per oferir opcions per donar-nos suport en el nostre projecte global d’administració per protegir el que queda d’aquesta antiga espècie i participar en una iniciativa de supervivència cultural global que està íntimament connectada amb les persones i la terra.
AAH vol donar les gràcies a:
Issa Amro (Curador / director)
Adam Broomberg (Curador / director)
Batuhan Keskiner (Producció creativa i tecnològica)
Lena Holzer (Curador / director d’art)
Rafael Gonzalez (Gestor de recerca i estudi)
Natasha Garbawi (Assistent de producció)
Lina Aastrup (Curador)
Natalie Strecker (monitor dels drets humans (Hebron), activista & orientador)
Christian Nolle (Producció creativa i tecnològica)
AAH Tree poesia de Adam Broomberg & Lena Holzer
Article de Melanie Pyne amb contribucions de Adam Broomberg, Rebecca Routman, i Mariia Vydrenko en nom de Artists + Allies x Hebron (AAH). AAH són Issa Amro (Hebron) & Adam Broomberg (Berlin).
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)