Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
En primera persona. Quan tot un seguit de propostes artístiques busquen persones concretes com a receptors sembla lògic donar resposta des d’un punt de vista personal, subjectiu, particular. Oblidat l’universalisme, l’art contemporani s’acosta a éssers específics mitjançant sistemes de contacte que buscaran agradar o just al contrari a parts iguals. I quin és el paper de la crítica? ¿Explicar peces que no es podran veure? Entrar-hi amb altres ulls? ¿Entrar al món de la narració?
Davant d’una sèrie d’obres on moltes persones ja no hi podran arribar, a A*DESK volem investigar sobre els formats de la crítica, sobre la frontera entre la narració crítica i l’anàlisi distanciat. Si és que la primera cosa es pot separar de la segona.
Presentem en aquest número d’A*Magazine tres escrits crítics en primera persona, tres narracions de tres peces, tres obres on el pas del temps i la seva activació és important. Frederic Montornés escriu sobre “Te oímos beber” d’Alex Reynolds, Lorena Muñoz-Alonso sobre la nova proposta de Ryan Gander de la mà d’Artangel, i Marti Manen sobre “Cooking Catastrophes” d’Eva Meyer-Keller i Sybille Müller.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)