close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

28 novembre 2011
Perseguint zebres

Montse Badia

Una exposició col·lectiva que tracta de metodologies d’investigació i de la necessitat mirar el món com un enigma. “Modelling Standard” es presenta a una galeria però podria estar en un museu.


Hi ha algun nexe d’unió entre Aby Warburg, George Steiner, Sir Arthur Conan Doyle, Matt Mullican i Sigmund Freud? Què tenen en comú l’escriptor desaparegut Ambrose Bierce, El Mag d’Oz, l’Home de Piltdown i el gos de Freud? A priori, poca cosa. Però, basant-se en els mètodes d’investigació de la Micro història, els artistes Jorge Satorre i Erick Beltrán han organitzat (que no comissariat) l’exposició col·lectiva “Modelling Standard” on ofereixen algunes respostes.

El fet de no figurar com a comissaris els permet articular les seves idees amb la col·laboració d’un complet llistat de participants entre els quals figuren artistes (Christoph Keller, Raphaël Zarka, Paloma Polo, Bernardo Ortiz, Efrén Álvarez, Meris Angioletti, Jose Antonio Vega Macotela i Florian Göttke), il·lustradors (Jorge Aviña) i científics (Vilayanur Ramachandran). I els permet també desplegar les seves idees en forma de dos treballs que van descobrint, traçant i filant tots els elements de relació entre les persones i personatges esmentats al principi. La forma escollida és doble, un còmic “El hallazgo del miembro fantasma”, desplegat a la paret, i una xarxa de caricatures i textos, al final de l’exposició, en la qual tots aquests personatges famosos participants -com a víctimes o botxins- d´un gran crim. I per tancar el cercle, la mostra s’activa definitivament amb la xerrada oferta per ambdós artistes durant la inauguració.

Amb intel·ligència, erudició i un gran sentit de l’humor, Jorge Satorre i Erick Beltrán han sabut organitzar una exposició que es presenta a una galeria però podria estar perfectament en un centre d’art. Parteixen d’una metodologia científica, la Micro història, i d’un llibre de referència, “Huellas. Raíces de un paradigma indiciario”(1978) de Carlo Ginzburg per articular una sèrie de treballs en els quals s’evidencien coses curioses, enigmes o misteris que no sempre estan resolts i que oculten intencions poc clares. Enumerem: les filmacions rescatades del fons d’un llac que registraven experiments d’hipnosi per induir al crim (Christoph Keller), l’intercanvi de temps (i experiències) amb persones empresonades (Jose Antonio Vega Macotela), la instal·lació sonora susceptible de ser convertida en imatge (Meris Angioletti); novel·les secretes o inexistents (Bernardo Ortiz), la fascinació per una forma geomètrica, el rombicuboctaedre i la seva aparició a arquitectures, pintures i objectes (Raphaël Zarka), la lectura dels eclipsis (Paloma Pol); els dobles de Sadham (Florian Göttke), dibuixos-diagrames-caricatures de crítica social i política (Efrén Álvarez) i els experiments neurològics amb persones que han perdut algun dels seus membres (Vilayanur Ramachandran).

Sense convertir la presentació d’aquests treballs en apèndixs de la idea de Satorre i Beltrán, sinó tot el contrari, tots dos artistes han sabut suavitzar la seva erudició i bombardeig de referències, amb una capa de cultura popular, i abocar totes les seves idees en un còmic, il·lustrat per Jorge Aviña, l’autor del clàssic “El libro vaquero”. El còmic “El hallazgo del miembro fantasma” planteja de manera tan clara com efectiva, no cal dir amena, una reflexió sobre la imatge i la necessitat de “veure imatges ocultes en els objectes, organitzar-les i trobar relacions entre elles” (sic).

I enmig de tot això, no sembla desgavellat citar el Dr. House. Pel que sembla als estudiants de medicina se’ls ensenya que si senten sorolls de peülles han de pensar en cavalls, no en zebres. House utilitza altres mètodes: “Busco zebres perquè els altres metges han descartat els cavalls”. Sembla que Satorre i Beltrán també persegueixen zebres. A partir d’un mètode que els permet buscar pistes, símptomes i testimonis fragmentaris, reduir l’escala i analitzar exhaustivament les fonts, “Modelling Standard” sembla una parada en un recorregut més llarg en el que, sens dubte, podran afegir i expandir noves troballes i investigacions. I també és un bon exemple del full de ruta que segueixen les pràctiques artístiques contemporànies. És a dir, partir de metodologies d’investigació procedents d’altres àmbits, l’establiment de relacions i encreuaments amb altres disciplines científiques, la convivència de referents de les anomenades alta i baixa cultura, i l’exploració de la narrativitat i altres aspectes experiencials.

(imatge: Jorge Satorre i Erick Beltrán, “
El hallazgo del miembro fantasma”, 2011)

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Publicacions

28 novembre 2011

Perseguint zebres

29 febrer 2020

Icònic

26 febrer 2018

ARCO’18

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)