Recodificació Poètica de la Imaginació Col·lectiva

Quan A-Desk em va convidar per col·laborar com a editora la meva preocupació principal era, i segueix sent, com portar a la pràctica el mapa “Recodificació Poètica de la Imaginació Col·lectiva” perquè no s’escaioli, perquè no quedi fixat en un objecte. Perquè, efectivament, així és com es va mostrar en dues exposicions grupals en què no va ser possible activar el mapa com a procés relacional. Principalment perquè l’engranatge expositiu tendeix a la cosificació dels processos dinàmics i, en conseqüència, no permet reconfigurar-los segons les relacions inesperades que incita. El procés que inicio aquest mes d’octubre consisteix a activar el mapa com a pràctica relacional a través de converses amb col·lectius que, al meu entendre, basen els seus processos de col·lectivitat a imaginar formes poètiques que ens permetin entendre millor la nostra acció al món.

“Recodificació Poètica de la Imaginació Col·lectiva” respon a la urgència per imaginar un horitzó d’esperança davant del vertigen del col·lapse del sistema-món-modern. Aquesta cartografia nòmada sorgeix no del vertigen que precedeix l’apocalipsi, sinó del principi de possibilitat extrema per imaginar i definir un horitzó d’esperança. “Recodificació Poètica de la Imaginació Col·lectiva” és un procés caòtic, descentrat, no jeràrquic i no totalitzador; és un dispositiu que convida a imaginar les potencialitats de la vida en comú fora del binomi utopia-distòpia a través del que Édouard Glissant anomena la poètica de la Relació^[1] Édouard Glissant, Poetics of Relation, trans. Betsy Wing (Ann Arbor: University of Michigan Press, 1997).. Glissant ofereix la poètica de la Relació com a herència dels descendents de l’esclavisme que en retornar a la seva terra (aquesta no és necessàriament un espai geogràfic), no només ho fan com a entitats lliures, sinó que ho fan com a multiplicitat en Relació. ^[2] Édouard Glissant, Poetic Intention, trans. Nathanaël (Nightboat Books, Calicoon, NY, 2010)

La meva herència com a descendent de colons europeus partícips a l’extermini de la comunitat Selk’nam a Karokynka/Terra del Fuego és la del colonitzador que cosifica la vida per apoderar-la i aniquilar-la. El duel abismal d’aquesta herència i la seva reparació impossible només pot ser assumida com una responsabilitat radical en el reconeixement de cada forma específica de diferència per reclamar-ne el futur ^[3]Hema’ny Molina Vargas, Camil·la Marambio & Nina Lykke (2020), Decolonising Mourning: World-Making with the Selk’nam People of Karokynka/Terra del Foc, Australian Feminist Studies, … Continue reading. “Recodificació Poètica de la Imaginació Col·lectiva” sorgeix d’aquesta responsabilitat fonamental per elaborar una “cultura de l’esperança”^[4]Aníbal Quijano, Cuestiones y horizontes: de la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder (Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; Lima: Universidad Nacional … Continue reading que es reconeix com a part de la complexitat del col·lapse d’un procés històric que ha cosificat la vida per més de cinc-cents anys. Sense anar més lluny, a A*Desk em sento precedida en la tasca de la cultura de l’esperança per les editorials de Pilar Cruz sobre “Comunitats dissidents”, Lorenzo Sandoval a “Fer cinema col·laboratiu”, Mela Dávila Freire a la seva editorial sobre “Treball col·lectiu”, per nomenar només les més recents.

L’“Horitzó de Sentit” i la “Poètica de la Relació”

He convidat tres col·lectius a pensar conversant ^[5]“Pensar en conversación es no separar lo íntimo de lo público creando una piel política orientada al proyecto de los vínculos”. Rita Segato Contra-pedagogías de la crueldad (Prometeo … Continue reading sobre els seus processos de col·lectivitat i els he proposat a cadascun d’ells partir d’un concepte diferent del mapa “Recodificació Poètica de la Imaginació Col·lectiva”: Cosmologia, Cosmopolítica i Cosmogramàtica. Considero aquests conceptes com a no homogeneïtzadors, ni reduccionistes sinó que obren horitzons de sentit (Aníbal Quijano) que fugen del desassossec i la incertesa davant la mutació del col·lapse de la modernitat colonial i neoliberal en la destrucció del planeta i de la cosificació de la vida. Aníbal Quijano proposa el nou horitzó de sentit ^[6] Quijano Idem com a espai per desaprendre l’hegemonia eurocèntrica i canviar la manera de conèixer, entendre i explicar”. Édouard Glissant desglossa com fer aquest canvi a través de la poètica de la Relació. Tant l’horitzó de sentit de Quijano com la poètica de la Relació de Glissant són conjectures de possibilitat que dibuixen el mapa sense fixar-lo perquè no pressuposen cap ideologia de l’estabilitat, sinó que es basen en l’alliberament de la imaginació poètica com a força per a un procés de transformació basada en la Multiplicitat.

Sabem que no podem donar per fet que la cultura de l’esperança pugui resistir la reacció violenta dels qui se senten amenaçats per ella. També sóc filla de l’exili xilè causat per la violenta derrota del somni socialista de Salvador Allende. L’episteme patriarcal, colonial i eurocèntrica està inserida a la nostra subjectivitat, als col·lectius, a les comunitats i, per descomptat, a les organitzacions i institucions culturals i educatives. No hi ha essencialisme possible i cal continuar construint el nou horitzó de sentit per propiciar un pensament que giri al voltant de la imaginació d’un altre ordre social: aquestes converses en són expressió.

Pensar en conversa

Amb dos dels col·lectius la conversa es va gravar en àudio per després editar les transcripcions juntament amb els membres de cada col·lectiu. Amb el tercer col·lectiu, vam tenir la conversa i després la vam rememorar en un intercanvi de correus electrònics per raons que explico més endavant. L’elecció d’aquest procediment respon a la intenció de posar la conversa al centre com a pràctica relacional que inverteix més en el procés que no pas en el producte final. El fet que el moment present de la veu s’estengui a una durada textual va mostrar l’enorme repte que suposa el pas del llenguatge oral al text escrit. En aquest  pensar en conversa ^[7] Segato Idem , hi ha una força vital dels cossos que expressen tant com el contingut articulat de les veus. La multiplicitat s’expressa amb sons que puntuen els meandres del pensament en formació; una idea s’obre camí per perdre’s a la boira i ressorgir en una altra veu; frases que impacten com onades a la vora de la perplexitat; i el silenci de l’escolta radical va sostenint el teixit de les idees. L’oralitat es perd en la transferència textual per imitar un pensament lineal que es vol reconèixer com a coherent i que ambiciona expressar la complexitat del caos amb una lògica transparent. Els textos mantenen certa forma amfíbia entre allò oral i allò escrit perquè, sense prendre de la mà al lector, ho introdueix en la intimitat del pensar conversant. Cada conversa sobrepassa tots els límits d’extensió quan es transforma en text perquè es resisteixen a ser transformats en arxiu-cosa. Els textos que s’oferiran aquí recullen conscientment aquestes complexitats.

Cosmopolítica – Col·lectiu Iconoclasistes

Iconoclasistes desenvolupen el que Rita Segato anomena com les “contrapedagogies de la crueltat”^[8] Segato Idem . En paraules de Segato, “les contrapedagogies de la crueltat rescaten la sensibilitat i la vincularitat que s’oposa a les pressions de l’època i, sobretot, permeten visualitzar camins alternatius”. A través de tallers Iconoclasistes creen la possibilitat de visualitzar el saber col·lectiu i les experiències situades creant contracartografies que narren alternatives a les ficcions normatives de la racionalitat eurocèntrica, racista i extractivista. Iconoclasistes obren l’espai on compartir les contrapedagogies de la crueltat com una convocatòria per ajuntar esforços i continuar debatent les polítiques de l’arrelament i les comunitàries. La nostra conversa va cobrar encara més rellevància quan dies després, a les eleccions presidencials de l’Argentina, un altre fanàtic de la violència petrosexoracial ^[9]“Sin una gran masa de cuerpos subalternos sometidos a segmentaciones de especie, sexo, género, clase y raza, ni el extractivismo fósil ni la organización de la economía mundial capitalista … Continue reading era el candidat més votat a les eleccions primàries. Iconoclasistes recodifiquen poèticament la imaginació col·lectiva fent possible resistir la violència patriarcal, colonial i neoliberal.

Cosmologia – Col·lectiu To See The Inability To See

To See The Inability To See podria ser un dels éssers imaginaris del llibre de Jorge Luis Borges que va inspirar Foucault per escriure “Les paraules i les coses”. Foucault descriu que “la història de l’ordre de les coses seria la història del mateix.” El col·lectiu To See The Inability To See recol·lecten i cultiven la Diferència al seu jardí de l’an-arxiu. ^[10]“(…) the archive promises order and authority, and the ability to do many things, it does so at a sometimes heavy price. The anarchive promises a way out of systems, often from within, to … Continue reading

Descriuria la pràctica de To See The Inability To See com a recol·lectors d’aquells moments excepcionals de porositat extrema en què s’estableix Relació amb cadascuna de les diferents formes del món, sense oblidar-ne ni la més petita. La conversa que vaig tenir amb el col·lectiu To See The Inability To See no es va gravar per un error tècnic i vam iniciar un intercanvi de correus electrònics. En no existir un fitxer de registre del moment de la conversa, només podíem recórrer a la nostra memòria. To See The Inability To See va recol·lectar, regar i abonar les bifurcacions de la memòria com una llavor que ara forma part del seu jardí a la no-categoria “the conversation that wasn’t recorded”.

Cosmogramàtica – Col·lectiu Fictopus

El col·lectiu Fictopus té la particularitat que jo sóc un dels seus tentacles i que la nostra conversa és la continuació de moltes anteriors. Amb Fictopus, la distància etnogràfica fictícia entre l’objecte i el subjecte d’anàlisi es declara com a aberració. En paraules de Glissant, “en Relació, cada objecte és subjecte i cada subjecte és objecte”. El nostre indisciplinament –no només lingüístic– és el trànsit indiscriminat entre coneixements. Igual que el pop canvia el color de la pell en combinacions inesperades, Fictopus reconfigura cada unitat per garantir-ne la multiplicitat. I com el pop que té repartit el cervell per tot el cos, a Fictopus, tot allò que un dels seus membres estigui disposat a comptar, ofereix als altres el plaer d’aprendre.