close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

maig
Com (sobre)viure fora de la institució

Mela Dávila Freire

Fa sis mesos, quan vaig rebre la invitació per a editar els continguts del Magazine d’aquest mes de maig, la crisi sanitària desencadenada pel coronavirus semblava que remetia. La frenada de la vida cultural durant el primer confinament ja augurava, no obstant, efectes desastrosos en les condicions materials de feina i vida de moltes persones professionals de l’art. Si els museus, les sales d’exposició i altres institucions dedicades a les arts visuals semblava que havien sortit tocats de l’aturada, encara més tocats i tocades començàvem a estar els i les agents independents —sovint, sinònim d’autònoms i autònomes— que, amb un paper o un altre, conformem el teixit no institucional del nostre entorn cultural.

Des de llavors les coses no han fet sinó empitjorar. El descens del ritme d’activitat ha estat radical i prolongat, i ens ha deixat a moltes persones a punt de fer fallida i —encara pitjor— sense idees clares sobre com sortir-ne. Sembla evident que el context professional que coneixíem està canviant, però no sabem encara com serà el que vindrà.

És difícil, davant la incertesa, no caure en el pessimisme. Però per tal d’evitar-ho, aquest mes el Magazine estarà dedicat a l’exploració de formes d’organització col·lectives, tipus variats de finançament i estratègies efectives (i afectives) que generen condicions de feina acceptables per a els i les professionals de l’art.

En el sistema que estem deixant enrere, les modalitats possibles semblava que s’havien reduït a dos extrems: la feina assalariada a la institució, integrada en una jerarquia d’interessos que deixa poc o gens d’espai pels propis projectes, o bé la fràgil posició de les persones treballadores autònomes, obligades a lliurar en solitari una lluita constant contra la precarietat. Existeixen, malgrat tot, models alternatius a aquests dos extrems. BNV Producciones a Sevilla, Bulegoa z/b a Bilbao, FelipaManuela a Madrid i MARCH International (Saint Louis i Berlín) fa uns quants anys que els assagen, i els aniran comentant al Magazine al llarg d’aquest mes.

La voluntat és que aquestes entrevistes serveixin d’inspiració per a l’esforç d’imaginació que haurem de fer, si volem trobar la manera de continuar amb això… i poder-ne viure.

 

[Imatge destacada: El vaixell de càrrega Ever Green encallat en el Canal de Suez, abril de 2021. (Font: Twitter China)]

 

 

Tema del Mes

Mela Dávila Freire. Fa poc, un cartell anunciava la seva conferència en una escola d’art amb aquest titular: «Mela Dávila no és dissenyadora gràfica; no és editora, i tampoc és artista...». Si combinem les etapes en què ha treballat en institucions d’art amb altres períodes com a autònoma, Mela va trenant un camí que al principi implicava traduir, coordinar i editar; més tard es va concentrar en arxius, i últimament abarca investigació, escriptura i comissariat. Tot i que continua sense haver trobat un nom per la seva professió, cada vegada li agrada més l’escassa rectitud de la seva trajectòria.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)