close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

25 novembre 2013
ViewSold.jpg
ReMap 4 : l’art i la identitat

Filippos Analitis


En temps de crisi financera, la cultura és una de les primeres àrees que pateix les anomenades “retallades”. Ho hem vist a Espanya, amb diversos museus i artistes que lluiten per guanyar-se la vida. Grècia no és l’excepció. Per a un dels països més durament afectats econòmicament, la cultura no pot situar-se en primera línia de l’agenda del govern. Afortunadament, però, els organitzadors de ReMap 4 van pensar diferent. L’edició d’aquest any, que és la quarta, semblava estar tenint lloc no malgrat la crisi, sinó a causa d’ella. Els organitzadors van sentir la necessitat d’abordar el tema a través de l’art presentat, i la seva decisió hauria d’inspirar-nos a tots per adonar-nos que l’art pot moltes vegades ser un refugi, un diàleg, un manifest, una protesta o fins i tot una solució.

La crisi actual també s’ha convertit en una qüestió política, una crisi social i sens dubte una d’existencial. Sota aquestes circumstàncies, una gran part de la societat grega ha arribat a qüestionar i buscar (re)definir la seva identitat. Almenys hauria de fer-ho. Remap 4, una plataforma d’art contemporani que reuneix la majoria dels galeries, artistes i curadors emergents internacionals, va prendre l’esfera pública d’Atenes del 8 al 30 de setembre i va transformar, va comentar i va complementar el paisatge urbà dels barris de Kerameikos i Metaxourgio.

En el context sociopolític actual, ReMap 4 va re-visitar els problemes als quals s’enfronta el país i els va re-presentar en alguns casos a través d’una lent artística i en d’altres, d’una manera força crua i sense disfressa. Tal és el cas de les obres de Stelios Karamanolis, que fa que els retrats del seu avi, un heroi de la Segona Guerra Mundial, actuin com a record d’una figura coneguda per ell només a través d’històries i fotografies, retrats, que al mateix temps, segons el mateix artista, són la manifestació material de la metafísica de la vida. Aquest intent revela un anhel o la recerca d’una identitat perduda o potser una certa nostàlgia per algú a qui l’artista mai va conèixer, però que d’alguna manera ha idolatrat. Altres obres com les de Bill Balaskas, Ley Iam o Hanna Liden reflecteixen la situació sociopolítica volàtil i actuen com un mapa de l’estat psicològic i material en descomposició.

Paral·lelament a la crítica social que va exercir, ReMap 4 també va acostar-se a les qüestions de caràcter més artístic. Tal és el cas de l’exposició-a-l’-exposició “In the studio”, que va ser presentada a la Kunsthalle Athena, on 41 artistes i les seves obres van retornar a un dels moments fonamentals en tot procés: la gènesi de les obres d’art. “In the studio” observa els factors i etapes d’una obra, des del moment de la seva concepció, la dinàmica del taller de l’artista i fins a la seva santificació. Mirant els models, maquetes i obres d’art inacabades els visitants podien sentir la dimensió oportuna d’aquest procés, mentre es visualitzava l’objecte material en procés de ser (re)format, un estat de canvi que la societat grega està experimentant també en aquest moment.

En general, podríem veure ReMap 4 com a una metàfora de la condició física i psicològica de tota una societat, un esbós de les restes materials dels barris atenesos, però també de l’ètica i la resistència emocional dels grecs, la rutina dels quals s’ha transformat en una lluita diària per la supervivència. En identificar els temes recurrents de la vida i la mort, la decadència i la resurrecció al llarg de l’exposició, un no podia deixar de preguntar-se si aquests temes són la resposta al destí del país. Potser al final, en aquest context particular, tot es redueixi a una qüestió d’identitat. Què està passant amb la societat grega? Qui és el grec modern? Igual que les pintures de Wesley Martin Berg, el ciutadà d’avui (una qüestió internacional, al cap i a la fi) és un rodamón itinerant, una amalgama, barreja de l’antic “hobo” (jornaler migratori) -encara que sense l’aire bohemi i el caràcter seductor d’antigament- i de la contemporània condemna a l’esclavitud davant els seus propis desitjos i les conspiracions polítiques i financeres. No és estrany que sigui el moment de plantejar la pregunta: “Qui sóc jo? Què sóc jo?” Pot resultar gairebé impossible definir exactament què és l’art, però en aquest cas l’art sí que pot almenys ajudar a redefinir què és la nostra identitat.

Filippos Analitis és una d’aquelles persones que fan aquestes barreges rares com estudiar matemàtiques i història de l’art. Gaudeix molt d’una bona exposició i no dubta a viatjar per trobar-ne una. De la mateixa manera ho pot fer per la dansa contemporània i el piano. Queda clar que la seva altra gran passió és viatjar. També gaudeix d’un bon vi, una terrassa amb sol o una bona estona amb els amics. Especialitzat en art modern i contemporani, li agrada deixar-se sorprendre per això.

Publicacions

25 novembre 2013

ReMap 4 : l’art i la identitat

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)