REPETICIÓ

El món sembla un loop sense fi, la història es repeteix, amb totes les fites i fracasos. Sísif i el dia de la marmota ens acompanyen permanentment. Sembla que el món de la creació es debat entre l’originalitat com a única fita i la repetició de temes fins a dir-ne prou. Hem dedicat aquest mes de maig al tema de la repetició com a recurs artístic per a mirar d’entendre millor aquesta dicotomia i a pensar si es pot ser original repetint els mateixos gestos una i una altra vegada. Parlem de tecnologia però també de treball analògic i manual.

En una entrevista amb Carolina Jiménez, l’artista resident a Berlin, Ignacio Uriarte ens parlava de treball, disciplina i música techno. En el seu cas, el recurs a la repetició de gestos típics de treball d’oficina i l’auto-imposició d’un ritme laboral de tipus administratiu serveixen per a criticar el sistema capitalista i a la dominació que aquest excerceix sobre el nostre temps. Exaggerar fins a la paròdia com a forma de resistència.

Un altre artista que va fer de la repetició sistema és Omar Schiliro, del cercle del Rojas en Buenos Aires. Claudio Iglesias resenya l’exposició retrospectiva que se li dedica a aquest artista underground i autodidacta que va crear un corpus de treball coherent, per repetitiu, en pocs anys d’activitat. Malalt de VIH, el recurs als materials trobats, a les coses barates i la producció d’objectes voluntàriament horteres li serveixen de distracció i gairebé absolució.

Albert Alcoz ens proposava un recorregut per les tècniques àudio-visuals que permeten la repetició, desde les més antigues, fins a les eines que proposen aplicacions com Instagram i que tots podem utilitzar des dels nostres telèfons. La repetició al servei del cinema experimental, però també de pel·lícules èxits de taquilla, de videoclips i de treballs artístics.

En aquesta mateixa línia, Marta Ramos-Yzquierdo ens presentava els projectes de Cristina Garrido i d’Ana Esteve Reig, que recórren a la imatge difosa per les xarxes socials. Tot recuperant Benjamin i les seves reflexions a l’entorn de la reproductibilitat tècnica, aquestes artistes donen un gir més a la qüestió de l’aura i de la identitat en l’era d’Internet.