ROOM ART FAIR # 2

Room Art Fair va celebrar la seva segona edició el cap de setmana passat a Madrid, a l’hotel Praktik Metropol, en el número 47 del carrer Montera. Galeristes absorts amb els seus portàtils, persones que surten de la dutxa o gent recent aixecada. Això és el que passa en celebrar una fira d’art en un hotel i que els participants, galeristes, comissaris i bloggers, pernoctin en el mateix lloc on exposen. Pintures, dibuixos (molt dibuix), escultures i algun que altre vídeo; sobre els llits, en els armaris, sobre els lavabos en els banys, fixats als miralls. Això sí, tot molt “cool”.

ARCO, Just Madrid, Art Madrid, Feria De Arte, FLECH, i ara, Room Art Fair. De veritat era necessària una altra fira d’art a Madrid? L’objectiu de Room Art Fair sembla ser el d’oferir a col·leccionistes un art emergent a preus ajustats, nínxol de mercat pel qual va sorgir la fira Just Madrid. Està bé que es donin a conèixer nous artistes, nous comissaris, i fins i tot noves galeries que atreguin a un altre tipus de col·leccionistes, però quan es parla d’inventar nous models, a què ens estem referint? Una fira d’art és una fira, és a dir, un esdeveniment en el que s’ofereixen uns productes i en el millor dels casos es produeix una transacció econòmica. El problema actual de les fires no és el dels espais d’exhibició, que pot ser un hotel, en un recinte firal, en un garatge o per internet, sinó el seu excés i proliferació, la qual cosa implica la lluita per la visibilitat (encara que en aquest cas, el moviment de data a l’aglomeració de febrer, ajuda). No és casual que s’hagi usat el # per a anunciar aquesta segona edició de la fira, doncs s’ha retransmès via twitter cada esdeveniment anodí que passava a l’hotel en busca d’aquesta visibilitat. El problema, de nou, l’excés.