Sense activitat: IVA

Cada tres mesos i durant la última setmana del mes de gener, l’art i la cultura es paralitza unes hores. No és una vaga ni res programat, ni tan sols succeeix al mateix temps. Com tots els treballadors autònoms; artistes; músics, escriptors, i un llarg etcètera perdem una sèrie d’hores en la joiosa i tediosa tasca d’omplir els papers de declaració de l’IVA i el resum anual. No es tracta de dir, com alguna vegada hem sentit, que simplement és avorrit o que ¡quin rotllo! o quina estafa!… en el pressupost no parlaven de l’IVA. Això li passa a tothom. Estaria bé conscienciar-nos i veure el molt que tenim en comú amb altres treballadors, també autònoms. Així podríem reclamar com l’estat segueix pensant que el règim d’autònoms està fet per als empresaris. I, és clar, aquí és on apareix la diferència (i una lluita treballadora molt més comú): que amb prou feines tenim alguna cosa a declarar; que fem malabarismes per poder pagar la quota d’autònoms, o per esquivar pagar un mes i un altre donar-se d’alta. I en general, per no deprimir-se davant la cada vegada més habitual declaració de “sense activitat”. La cultura està “sense activitat”.