Singularitats de/s/de Guatemala

Falta de veracitat, obsolescència, hegemonia. Substantius trobats en textos i discussions sobre els països llatinoamericans. Subalternitat i subdesenvolupament. Paraules que ens han acompanyat per molt temps. La major part de les vegades em quedo amb la sensació que quan es tracta de parlar de l’altre, costa d’interpretar-lo diferent de les maneres en què un mateix s’ha pensat i representat a sí mateix. Així, l’altre deixa d’estar representat en allò que es pensa i passa a ser un mitjà, desapareixent com a subjecte. El resultat són conceptes empaquetats i posats en circulació en el mercat, que assumeixen com a propis a la manera del que descriu Étienne de la Boétie en el seu text ‘Discurs sobre la servitud voluntària o el Contra u’ (1548).

Potser a Guatemala tinguem idiosincràsies sense cap ni peus o que semblen ser terra de ningú. Però aquest és el reflex que projecten els que prenen la paraula des del lloc, perquè és als països llatins on encara es troben sistemes heterogenis que esquincen les ideologies promogudes per aquesta lògica del ‘per-tots’ que arrasa amb les diferències individuals. Jo, així ho crec, i m’encoratja pensar que aquesta lògica homogeneïtzant sempre deixa una resta, una resta que es resisteix. Heus aquí tres exemples, entre molts.

El Chiringuito El Buki neix d’un DJ aficionat i un ex-estudiant de dret sobrenomenat ‘El Buki’, que fastiguejats del treball d’oficina, decideixen muntar junts un “xiringuito” al centre històric de la ciutat de Guatemala, pioner en la distribució de cinema d’autor i la forma de proveir-se, que se saltaria en endavant les vies tradicionals de gestió. Oferir pel·lícules baixades d’internet i subtitulades per ells mateixos, conservant l’idioma original en què havien estat produïdes -tal com el seu públic ho demanava-, ha estat el seu modus operandi durant deu anys. Aquest “xiringuito” no només dóna accés al ciutadà del carrer a una producció cinematogràfica mundial, sinó que ha aconseguit ser el lloc on comprar pel·lícules originals de cineastes guatemalencs. Tenir aquest mitjà de distribució ha permès que el cinema a Guatemala passi de produir 3 pel·lícules a l’any -la mitjana encara per a la resta de Centre Amèrica-, a realitzar-ne entre 17 i 20 anuals.

El projecte A Q40 El Metro Cuadrado es gesta a partir de la Revista Capiusa, de dissenyadors gràfics poc identificats amb les revistes existents. En el marc del VII Festival de Disseny Gràfic de Guatemala i cansats de la pol·lució visual de la ciutat, decideixen fer una tanca d’una manera que establís precedent (“si no existeix, per què no ho fem?”): il·lustrada a mà col·lectivament i col·locada en un dels espais publicitaris més grans i vistoss de la ciutat. Per aconseguir-ho, van negociar -entre d’altres- amb la Fox Channel, propietària de la tanca, el preu per metre quadrat (de Q133 a Q40), tracte que van aconseguir no per un dia, sinó per dos mesos consecutius.

El NuMu –Nuevo Museo de Arte Contemporáneo de Guatemala- va ser una idea de dos artistes joves, que decideixen crear un Museu d’Art Contemporani per a la ciutat de Guatemala. Aquest museu, que porta funcionant poc més d’un any, es finança a través de donacions de persones individuals que creuen en el projecte i s’allotja en una construcció amb forma d’ou al peu d’una calçada molt transitada. En aquesta construcció només hi cap una persona, que d’altra banda no necessita moure’s per visitar la mostra completa. El seu programa anual inclou activitats gastronòmiques i lúdiques per a adults i nens, en què tots col·laboren, i que són dutes a terme en els quatre espais de parc, al peu d’aquesta calçada (per la qual, en altres circumstàncies, o passes de pressa o et quedes sense res).