close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Sobre influencias no evidentes

Magazine

18 gener 2009

Sobre influencias no evidentes

Metamembrana es un nuevo proyecto de Marcel·lí Antúnez que se presenta simultáneamente en cinco sedes distintas de Catalunya: el CCCB en Barcelona, el Espai Zero1 d’Olot, el Espai d’Arts Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers, el Espai d’Art Cal Massó de Reus y el IMAC de Lleida.

Se inauguró el pasado 14 de enero. Yo la vi en el CCCB. El trabajo de Marcel·lí Antúnez no parece haber mantenido vínculos – ni conceptuales ni formales – con nuevas generaciones de artistas catalanes. No obstante, es curioso como el carácter telúrico, obsesivo y paródico de su obra permite encontrar ciertas conexiones con algunas actitudes propias de jóvenes artistas de nuestro contexto.

Como espectador de la instalación, no pude evitar detectar ciertos paralelismos entre su obra y artistas que conozco mejor: algunos ejemplos podrían ser los dibujos excesivos de Efrén Álvarez, la teatralidad de Bestué/Vives, el imaginario delirante de Momu & No Es, el mensaje irónico (interés escatológico incluido) de Ana Garcia-Pineda o la influencia telúrica de lo ultralocal de Jordi Mitjà.

David Armengol (Barcelona, 1974) és comissari independent i combina la seva pràctica curatorial amb altres activitats paral·leles com la gestió cultural i la docència. Li interessa especialment la música, la naturalesa i el relat, però des de l’àmbit de l’art contemporani. És a dir, no sap tocar cap instrument, no és un gran aventurer i no domina l’art de narrar. En certa manera,en té prou que les seves passions sonores, paisatgistes i narratives convisquin en el format d’una exposició. Per això sempre pensa en artistes.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)