close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

18 març 2013
a) Adelita Husni-Bey - The green mountain ­- instalación
Sobre l’espai còsmic i la seva situació

Ángel Calvo Ulloa

Un soterrani d’una casa vella de Buenos Aires amaga una petita meravella: el lloc on estan, sense confondre’s, tots els llocs de l’orbe, vistos des de tots els angles. Així comença Juan Canela -citant a Borges-, el discurs que ha donat com a resultat “El espacio cósmico estaba ahí, en dos o tres centímetros”, una exposició col·lectiva que fins el 21 de gener es va poder veure a la seu que la galeria Bacelos ha obert recentment en Madrid. Des del passat 21 de febrer, aquesta mateixa mostra ocupa l’espai de la galeria a Vigo.

Aquest projecte parteix de la problemàtica que suscita la definició geogràfica de l’espai que habitem, per això recórrer a Borges possibilita, si més no, una forassenyada solució a l’enigma.

Canela recorre en aquest projecte curatorial a una selecció d’artistes que traslladen el soterrani de la casa de Beatriz Viterbo -el personatge del conte de Borges- fins a qualsevol lloc; en aquest cas, els espais de la galeria Bacelos, on el recent rigor científic que sembla van aconseguir una sèrie de creadors, resol de tantes maneres possibles la geografia personal de cada un de nosaltres, de cada un d’ells.

El discurs, inclòs en una magnífica publicació que es destaca per la seva senzillesa, es dirigeix de nou a l’univers de Borges quan cita la brevíssima història “Del rigor de la ciència”, en la qual l’argentí, basant-se en el conte Silvia i Bruno de Lewis Carroll, parla de la febre de l’exactitud en la cartografia que, en un absurd succés, dóna com a resultat un immens mapa d’escala 1:1. “Mai s’ha desplegat encara […], els grangers s’hi van oposar. Van dir que cobriria completament el país, i que no deixaria passar la llum del Sol! Així que ara utilitzem el propi país, com el seu propi mapa, i t’asseguro que funciona quasi igual de bé.”

Basant-se en tan esbojarrada formulació, Juan Canela tria el treball de Francesco Arena, “Cucina Democristiana”, en què l’italià marca a terra la planta de la cuina de la casa familiar amb l’ajuda de peces de marbre i llibres de la biblioteca de seu avi. Reflexiona en aquesta geografia sobre la memòria política del seu país. Lúa Coderch opta per una solució més plàstica que documental a Red Star Revisited, per explicar-nos l’aparatós trasllat de l’estendard que havia coronat l’edifici del Comitè Central del Partit Comunista Búlgar fins l’any 1990, i formula la dualitat d’allò geogràfic com a punt terrestre concret i com a espai construït i mòbil.

b) Francesco Arena - Cucina Democristian­a

Adelita Husni-Bey, en la mateixa línia, presenta el projecte The Green Mountain, en què el lloc -a Líbia, un altiplà utilitzat com a sorra d’esbarjo-, tot i no ser escenari en l’actualitat de l’acció per la qual la història el recorda, segueix mantenint el seu significat per les revoltes anti-colonials que en el passat es van lliurar en aquest punt.

La islandesa Berglind Jóna basa la seva relació amb allò geogràfic en el recent col·lapse econòmic del seu país, i crea una sèrie d’escultures fotogràfiques -relleus de paret- en què mostra les grans lloses de granit amuntegades que, esperant convertir-se en taulells de cuines de luxe , són ja monuments a aquesta economia fallida.

Gerard Ortín i Mercedes Mangrané narren a Lake Valley la història d’una iniciativa industrial frustrada a la Barcelona de començaments del segle XX, consistent a explotar com a lloc d’oci un espai en una muntanya propera a la ciutat. I com a sisena i última proposta, la d’Ángel de la Rubia, que es desplaça al Grütas Park, a Lituània, on, des del desmantellament del Teló d’Acer, hi descansen els monuments de l’etapa soviètica en un parc creat per una iniciativa privada.

Sis maneres ben diferenciades de configurar l’espai geogràfic, de situar punts estratègics que ens parlin del passat des de l’art. Totes elles concentrades en un mateix lloc, que podria albergar, com en el cas del conte de Borges, tots els llocs de l’orbe, vistos des de tots els angles.

Interessant visió la de Juan Canela que completa aquesta proposta amb la col·laboració de l’antropòloga Bibiana Martínez Álvarez. Basant-se en les vivències de la seva infància, analitza les creences del seu poble i es qüestiona la possibilitat de traslladar-les a d’altres llocs on resideix, lluny del punt geogràfic del seu origen

Àngel Calvo Ulloa va néixer en un lloc molt petit i ple d’infames personatges. A la facultat on va estudiar, mai li van parlar ni de la crítica ni del comissariat, per això ara dedica els seus dies a llegir, escriure, i de tant en tant, fa alguna exposició. Adora viatjar i sentir-se petit en una gran ciutat. També adora tornar a casa per a odiar de nou aquest petit indret.

Publicacions

18 març 2013

Sobre l’espai còsmic i la seva situació

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)