Tocar els patrons

El govern espanyol, en la seva versió PSOE abans i PP ara, porta un bon temps marejant amb una nova llei de mecenatge cultural. I tothom a l’espera, a veure si donen ja d’una vegada els incentius fiscals haguts i per haver als més poderosos i així poden, per fi, donar suport a la cultura. Un cop la llei estigui en marxa, apareixeran rics de sota les pedres que han estat molt de temps esperant per ajudar les propostes més independents, els centres de producció, les estructures pensades per a la professionalització dels joves artistes, les plataformes per al pensament crític i serà tot molt bonic, divertit i en 3D.

No és que les grans institucions es quedin, una altra vegada, amb tot el pastís, no és que les persones de diners seguiran guanyant pes en patronats i gaudint de festes ben xules quan els museus estan tancats. No, amb la nova llei tot funcionarà molt bé i tot el sector estarà cobert i tindrem cada un de nosaltres un sponsor de roba: simplement haurem de triar la marca i ells encantats de donar suport a la cultura.

Així que ja podem eliminar tot el suport públic que amb els mecenes que sortiran estarà tot en ordre. Que després resulti que els diners tinguin el seu origen ves a saber on, que hi hagi alguna cosa com el frau fiscal … nosaltres no ens hi ficarem pas ni serem crítics, que gràcies a la llei de mecenatge ells seran els nostres protectors i, com deia Samuel Eto’o, res de mossegar la mà que et dóna de menjar.



En aquest número d’A*Magazine presentem una entrevista de Saioa Olmo a Roger Bernat, Xavier Acarín escriu sobre la biennal de Whitney a Nova York i José Raúl Camacho sobre Navid Nuur a Matadero a Madrid.