close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

29 juny 2015
Tots els futurs del món no en són més que un

A*DESK

Xina es fica a Kenya a marxes forçades, i no només a nivell socioeconòmic, a través d’inversions i projectes de “cooperació i desenvolupament” sinó també, i sobretot, a nivell simbòlic, encara que finalment aquesta invasió -molt més radical fora de Venècia- no fos tan definitiva: Kenya va renunciar a nomenar com a pavelló propi aquest lloc ple d’artistes xinesos. Resultat: lost-lost relation.

D’altra banda, el món “musulmà” s’introdueix a occident de forma cada vegada més notòria. No només a nivell mediàtic sinó també, i especialment, a nivell personal. La convivència en un entorn multicultural és cada vegada més evident, i més urgent, especialment en països o societats històricament mono-culturals.

I mentre al món (i a Venècia) es discuteixen aquests encaixos amb tints de passat (i present) colonialista, origen i llavor de tot aquest xou, el futur sembla funcionar per camins similars, encara que possiblement canviïn els actors. El cas és que aquesta Biennale, de lluny, no sembla tan perduda: parlar de tots els futurs del món pot, en realitat, parlar-ne de només un, el futur que siguem capaços de trobar (o no) en comú.

Perquè al cap i a la fi, si xoquem amb infinitud de potencials, ¿no serà que precisament aquesta indefinició sigui l’únic que mereixem? Que nosaltres, animals del passat, no siguem capaços d’abastar més que això mentre respirem en un present que caduca mentre ho fem?

Reflexions a banda, us deixem, en aquest últim dilluns de mes, amb un vídeo que remet a un projecte que va ser però que ja no és: la Mesquita a l’antiga Església Santa Maria della Misericordia, projecte patrocinat pel Pavelló d’Islàndia i que, lluny de generar controvèrsia o discussió, va ser assumit amb tanta comoditat per la comunitat musulmana de Venècia que les autoritats municipals van decidir clausurar-lo després de confirmar que s’havia convertit en lloc de culte. No sabem si se’ls en va anar de les mans o és el més genial que podria haver passat, que el simulacre esdevingués real. Ara només existeix com a registre, us deixem amb un vídeo per recordar:

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

29 juny 2015

Tots els futurs del món no en són més que un

31 desembre 2018

Estatus Artista

30 novembre 2018

COREOGRAFIA

31 octubre 2018

PEDRES

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)