close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

29 desembre 2014
Julio González (Bolivia) Here Video performance, 30 segundos loop. 2014
Traços i geografies del Mamoré. Abubuya

Rodolfo Andaur

Un espai obté la categoria de territori quan es pot delimitar, ja sigui material o simbòlicament, però dins de les immediacions d’una selva com la beniana, a Bolívia, la condició del límit es barreja amb el com accedim i compartim les seves activitats diàries.

A partir aquests aspectes preliminars som capaços de comprendre un territori selvàtic, i com aquest pot fragmentar-se i cedir lloc a d’altres. La selva actua com un espai inigualable davant d’una territorialitat dinàmica i multi-facètica, trencant amb la idea de l’espai tancat per donar lloc a una idea de l’espai articulat, que dóna cabuda tant als individus com a les seves diverses cosmovisions.

Endinsar-se en aquests territoris sota la mirada d’un projecte de residència artística com Abubuya [Aquest projecte de residència artística pel riu Mamoré, al departament del Beni, ha estat creat i produït per Kiosko Galeria de Santa Cruz a Bolívia. Abubuya significa en el dialecte mojeño-trinitari “deixar-se portar pel corrent del riu Mamoré”.]], organitzat per [Kiosko galeria, ens exposa a un espai geogràfic organitzat i mutable. A més són aquests factors, propis de l’anàlisi territorial, els que es veuen interromputs per la influència que exerceixen els fenòmens naturals, les activitats humanes i culturals que tenen lloc i contenen propietats, situacions, formes i orientacions.

D’altra banda, en construir una anàlisi espacial del territori, busquem quines són les relacions amb el paisatge i els llocs que recullen una infinitat de preguntes sobre la identitat que posseeixen alguns grups humans que conviuen amb un riu, per exemple. D’aquesta manera, el vital element és un refugi que forma part de la comunicació i innovació d’un espai territorial on l’aigua designa i marca. És per aquesta raó que en produir i curar una exposició d’art contemporani anomenada “Chope Abubuya” reflectim un paisatge assenyalat, pintat, obturat i actuat que recull part de les percepcions que tenim enfront de tot un ecosistema.

És fonamental re-escriure des d’on hem observat la nostra relació amb el territori. Una relació que ha estat formada des de l’òptica d’un grup d’artistes visuals com Elkin Calderón, Colòmbia; Margarita García Faure, Argentina; Marco Godoy, Espanya; María Teresa González, Veneçuela; Jesús Bubu Grandon, Puerto Rico; Nancy La Rosa, Perú; Kate Levant, Estats Units; Daniel de Paula, Brasil; Fernando Prats, Xile; i els bolivians aruma, Julio González, Sergio Molina, Cecilia Monroy, Douglas Rodrigo Rada i Raquel Schwartz, davant la comunitat Rosario[[Els habitants de la comunitat El Rosario són descendents directes de l’ètnia mojeña.]]. Per això, en residir i recórrer els espais que ens presenta el riu Mamoré, sota el context de Abubuya, recopilem diferents interpretacions tant de l’espai subjectiu, com també d’un espai objectivat. En aquest cas, el marc topogràfic fluvial ens enfrontà al tarannà del seu diàmetre, des d’on especulàrem sobre el sentit del paisatge. I encara més, la sinergia produïda en un espai inexplorat, inevitablement ens va apropar a diverses realitats socials que poden ser el fonament de singulars accions que es podrien dur a terme en el futur.

El viatge pel fluir del Mamoré no només ens enfronta a una naturalesa exuberant sinó que a més ens presenta diverses imatges, textures i sons dels seus paratges i formes d’habitar. Ara si combinem aquest espai amb el diàleg construït pels participants d’Abubuya, tenim com a resultat una exposició d’art contemporani que va més enllà del que poden comptar els pensaments i relats artístics que jauen en ella.

Aparentment la immensitat de la selva beniana conté diversos aspectes que estableixen una plataforma per denominar i examinar les seves geografies frondoses. Una exploració dinàmica que en síntesi, fa visible la relació geogràfica que aquest alberga, i que sens dubte interactua amb aquesta territorialitat humana en constant moviment.

Rodolfo Andaur va néixer a Iquique (Xile) però el seu "nortino" errant l’ha portat a viure a diferents ciutats. Com a curador ha realitzat diversos projectes per a ’desertificar’ històries i processos culturals que van més enllà d’una imatge simbòlica. Col·labora amb diferents revistes i constantment viatja pel món, on busca un lloc per residir.

Publicacions

29 desembre 2014

Traços i geografies del Mamoré. Abubuya

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)