Un país de mesquins (La Vanguardia i el Canòdrom)

La Vanguardia ha publicat un article sobre l’estat del futur Centre d’Art de Barcelona, el Canòdrom. L’article descriu els problemes que fins ara ha tingut aquest centre perquè arribés una obertura que no sembla que pugui succeir. Des de la falta d’acord entre l’ajuntament socialista de llavors i el govern de CiU, seguint per la indefinició entre els dos governs després ja del mateix color, fins a aquest milió d’euros destinat al Canòdrom que havia de gestionar el CONCA que no se sap on estan , passant pels costos d’una obra (altres 3,5 milions) per a l’adequació d’un edifici que sembla ningú vol. Aquest és l’autèntic assumpte respecte al Canòdrom: decidir ja si es fa un centre d’art o no, decidir ja si és a l’antic Canòdrom o en un altre lloc, desvetllar on són els pressupostos assignats per al centre d’art. Aquestes són les decisions polítiques que no s’han pres, que segueixen ajornant-se més de sis mesos després que canviés l’alcaldia de Barcelona. També va ser una decisió política organitzar un concurs per a la direcció d’un centre d’art que després, pels motius que siguin, no s’ha volgut/pogut posar en marxa. Hi ha també preguntes pendents que caldria aclarir sobre la direcció com quines iniciatives ha tingut o quin marge de maniobra ha tingut, preguntes a les que tant els responsables polítics com el director escollit haurien de respondre.


Però no. L’article de La Vanguardia destaca com a titular el sou del director “en funcions” (les cometes són del diari) escollit per concurs públic. I per postil·lar, s’assenyala que la Generalitat i l’Ajuntament es podrien estalviar aquests diners. Què es pretén amb semblant titular?


Les qüestions són altres i el periodisme hauria de investigar-les. Destacar el salari de la direcció com a centre del problema és una mesquinesa.