close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

09 març 2009
Vacío en el Pompidou

Fantástico catálogo de Voids. A retrospective. Documentación, teoría y reflexión sobre la práctica de dejar las salas de exposiciones vacías.

La exposición en sí ya es más discutible. Buena parte del Pompidou se “construye” para dejar vacío. White cube tras white cube con nombres en las entradas: Yves Klein, Art & Language, Robert Barry, Maria Eichhorn, Stanley Brown… Por un lado se agradece cierta tranquilidad visual, pero por el otro todo respira a divertimento curatorial. Sí, ya sabemos de la importancia de algunos gestos, de lo fuertes que pueden llegar a ser. Ahora, todo gesto representado pierde por lo que significa la representación: no es en directo, es algo que nos lleva a otro supuesto momento. Miramos el vacío con un ojo historicista. De algun modo, se rompen los vacíos que se presentan.

Para aquellos que visitamos las exposiciones observando -también- qué tipo de luces tienen, cómo está la señalética, si hay zócalos o no y otros detalles de freaky la verdad es que está muy bien dar una vuelta por tanto vacío… pero uno no puede dejar de pensar que también esta mirada destruye la voluntad original. Un “original” que aquí tampoco está (las luces, paredes, tipografía y lo demás son del Pompidou, y tampoco se presenta documentación alguna).

A veces las exposiciones deberían quedarse en ideas y no hacerse. Serían mucho mejor.

Director d’Index Foundation a Estocolm, comissari d’exposicions i crític d’art. Sí, després de Judith Butler es pot ser diverses coses al mateix temps. Pensa que les preguntes són importants i que, de vegades, preguntar vol dir assenyalar.

Media Partners:

close