Veniu a les clavegueres. Dan Graham a Uma certa falta de Coerência

Baixem la pronunciada pendent de la Rúa 2 Caldeireiros, un carrer ocult que ha quedat aïllat enmig del procés de gentrificació de la ciutat de Porto. El carrer s’estreny, els balcons parells i imparells semblen tocar-se i al número 77, a través d’un brut vidre i del seu barroc enreixat d’alumini, advertim una vella televisió de la qual sorgeix un vídeo de Dan Graham. És Rock My Religion, quelcom més que un vídeo, una peça ja històrica i bíblia d’un corrent punk-rock lligat a la intel·lectualitat.

Uma certa falta de Coerência és l’espai que des de fa cinc anys regenten els artistes André Sousa i Mauro Cerqueira. Per ell hi han passat en tot aquest temps creadors de primera talla mundial. És el capritx de dos artistes que uns metres més amunt, regenten també una antiga impremta que han convertit en el seu estudi. Uma certa falta de Coerência suposa un procés d’investigació per a ells i cada exposició respon a un nou pas que el seu projecte ha de donar, en el personal i en la carrera artística de cadascun.

Pedro de Llano (Santiago de Compostel·la, 1977) ha estat l’encarregat de comissariar aquesta mostra impossible. La iniciativa, sorgida de l’amistat que l’uneix a Sousa i Cerqueira, va sorgir com un repte. A de Llano, que va tenir el seu primer contacte amb Graham l’any 1996, quan el nord-americà va impartir un taller al CGAC (Santiago de Compostel·la), la idea de treballar amb aquest artista li semblava un repte.

Després dels dubtes inicials, va redactar una carta i enviar la proposta. L’objectiu era convèncer Graham d’allò positiu de dur el seu treball a aquest lloc, a un espai amb unes característiques molt diferents a les que està acostumat. La profunda relació que Uma certa falta de Coerência manté amb el medi urbà, tant en l’arquitectònic com en el social, va suposar un punt a favor i Graham va acceptar l’oferta.

L’habitual falta de pressupost va portar l’artista a proposar una sèrie de vídeos -Two way mirror cylinder inside cube and a video salon, Classic and Recent Installations / Pavilions: 1974-2008 i Death by chocolate, que se sumen al ja esmentat Rock My Religion -i que de Llano, Sousa i Cerqueira van decidir completar amb un altre material trobat en la seva investigació. Aquesta partia de la consulta dels arxius de l’arquitecte Pedro de Llano -pare del comissari- i col·laborador de Graham en el disseny de diferents pavellons, com el realitzat per a la terrassa del CGAC, els dos projectes que van donar com a resultat el pavelló dels jardins de la Fundació Serralves (Porto) i uns altres dos per al MACBA i la Fundació Tàpies que mai van arribar a construir-se.

Les maquetes de Pedro de Llano i els documents corresponents al procés es van disposar d’una manera que fugia de la febre del documental: fotocopiant i encolant a manera de cartell totes aquestes fulles sobre els murs de l’espai; improvisades peanyes sobre les quals descansen les maquetes i uns murs escrostonats sobre els quals es projecten els vídeos. El Coerência és un espai brut i atrotinat que retorna a Graham aquest punt underground que el cub blanc mai tindrà. Perquè Rock’n’Roll entre parets blanques és una impostura i ho sabem.

A aquest material se suma la maqueta que Graham va realitzar com a esbós de l’escultura de granit de l’Illa das Esculturas de la ciutat de Pontevedra -aconsellable lloc en el qual, en estat d’abandó, conviuen des de 1999 (comissariades per X. Antón Castro) una sèrie d’obres site specific d’artistes com Richard Long, Robert Morris, Giovanni Anselmo, Ian Hamilton, José Pedro Croft, Jenny Holzer o Ulrich Rückriem-.

També hi ha una mena de road trip que Sousa, Cerqueira i de Llanos han estat realitzat en els últims mesos, seguint a Graham allà on sabien de la seva presència, fent entrevistes i visitant, entre altres, un curiós pavelló que l’artista va projectar per a una col·lecció privada d’Extremadura. El pavelló, mai contemplat in situ per l’artista, va obrir la possibilitat que Graham viatgés a Porto per aquesta mostra del Coerência i aprofités així per contemplar la seva obra a Villanueva de la Vera (Càceres). Sousa, de Llanos i Cerqueira no van dubtar a desplaçar-se a aquell lloc, als peus de la Serra de Gredos, per filmar i posar el material a disposició de l’artista.

Tant el projecte del Coerência com Future és Dan Graham, nom que han donat a aquesta atípica exposició, són l’exemple perfecte de que ni la crisi ni les ànsies destructives de la política cultural de qualsevol color ens podran moure del lloc que ocupem. I si tant els fot, que s’arromanguin els pantalons i vinguin a les clavegueres.